Retrat imaginari (2018) de Jordi de Sant Jordi. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1400 Província de València (País Valencià) |
Mort | 1424 (Gregorià) (23/24 anys) |
Activitat | |
Ocupació | poeta, escriptor |
Gènere | Poesia |
Jordi de Sant Jordi, poeta cortesà i militar, va néixer al Regne de València al voltant del 1395 i el 1400. Morí a Ocaña (Toledo) el 18 de juny de 1424, després que hagués atorgat el seu darrer testament uns dies abans, el 12 de juny d'aquell any.[1][2][3]
Fill d'un esclau morisc alliberat, fou «un dels lírics més considerables de la literatura catalana anterior a Ausiàs March».[4] Amb altres moriscos alliberats prengué part en l'expedició naval a Sardenya i Còrsega l'any 1420, que partí dels Alfacs, i, en contrast amb ell, formaven part de famílies prestigioses. Tingué el càrrec palatí de cambrer reial i fruí de la protecció d'Alfons el Magnànim. Participà en l'acció de Calvi i en el setge de Bonifacio i, sempre al costat del monarca, entrà a Nàpols, on es trobava el 30 de maig de 1423, quan fou ocupada per Francesc I Sforza, i fou fet presoner, juntament amb molts altres cavallers catalans, valencians i aragonesos. En captivitat escriví el poema Presoner, en què palesa les seves angoixes i el seu enyorament per la vida sumptuosa cortesana i la seva confiança en una prompta alliberació per part del rei. Un cop alliberat, se'n tenen poques notícies. Morí a Ocaña, on ambaixadors de Joan II de Castella i d'Alfons el Magnànim, entre els quals hi era ell, s'entrevistaven per negociar l'alliberament de l'infant Enric d'Aragó.[1]