Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 març 1733 (Julià) Birstall, West Yorkshire (Anglaterra) |
Mort | 6 febrer 1804 (70 anys) Northumberland (Pennsilvània) |
Sepultura | Riverview Cemetery (en) |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
Dades personals | |
Residència | Anglaterra |
Religió | Cristianisme |
Formació | Batley Grammar School (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia, química, pastoral, filosofia natural, educació, teologia evangèlica, unitarisme i lingüística |
Lloc de treball | París |
Ocupació | filòsof, inventor, polític, físic, escriptor, lingüista, ministre de culte, naturalista, historiador de la ciència, bibliotecari, químic, teòleg, professor, educador, diletant, teòric polític, abolicionista |
Membre de | |
Influències | |
Família | |
Cònjuge | Mary Priestley (1762–1796), mort del cònjuge |
Fills | Sarah Priestley, William Priestley, Joseph Priestley, Henry Priestley |
Pares | Jonas Priestley i Mary Wells |
Germans | Timothy Priestley |
Premis | |
Joseph Priestley (nascut a Birstall, West Yorkshire, Anglaterra, el 13 de març de 1733 i traspassat el 6 de febrer de 1804 a Northumberland, Pennsilvània, EUA),[1] fou un teòleg, religiós, filòsof, educador i destacat químic anglès. Durant la seva vida, la reputació científica de Priestley va recaure sobre la invenció de l'aigua carbònica, els escrits sobre electricitat i el descobriment de diversos "gasos" destacant el de l'oxigen juntament amb Carl Wilhelm Scheele i Antoine Lavoisier. Tanmateix, la determinació de Priestley per rebutjar la revolució de la química de Lavoisier i defensar la teoria del flogist el van aïllar de la societat científica de la segona meitat del segle xviii.