Judicis de Nuremberg

Plantilla:Infotaula esdevenimentJudicis de Nuremberg
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
novembre 1945
Map
 49° 27′ 16″ N, 11° 02′ 54″ E / 49.4544°N,11.0483°E / 49.4544; 11.0483
Tipusjudici per crims de guerra Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps20 novembre 1945 - 1r octubre 1946 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPalau de Justícia de Nuremberg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
EstatAlemanya Modifica el valor a Wikidata
DemandantRobert H. Jackson, Roman Rudenko, Hartley Shawcross, François de Menthon i Auguste Champetier de Ribes Modifica el valor a Wikidata
Acusat
Inculpacióconspiració, guerra d'agressió, crim de guerra i crim contra la humanitat Modifica el valor a Wikidata
TribunalTribunal Militar Internacional Modifica el valor a Wikidata
JutgeFrancis Biddle, John Parker, Iona Nikítxenko, Aleksandr Voltxkov, Geoffrey Lawrence, 1st Baron Oaksey, Normann Birkett, Henri Donnedieu de Vabres i Robert Falco Modifica el valor a Wikidata

Obra completa aarchive.org… Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmuseen.nuernberg.de… Modifica el valor a Wikidata
Archive.org: TheNurnbergTrial
Acusats. Davant, de dalt a baix: Hermann Göring, Rudolf Hess, Joachim von Ribbentrop, Wilhelm Keitel. Darrere, de dalt a abaix: Karl Dönitz, Erich Raeder, Baldur von Schirach i Fritz Sauckel.

El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat es va celebrar del 20 de novembre del 1945 a l'1 d'octubre del 1946 i constitueix la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció penal internacional.

Sobre la base de diversos acords entre els Aliats, aquest procés es portà a terme sota la jurisdicció del Tribunal Militar Internacional de Nuremberg, llavors zona d'ocupació dels Estats Units. El tribunal es va reunir en execució del Tractat signat el 8 d'agost de 1945 pels governs dels Estats Units d'Amèrica, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la Unió Soviètica i el Govern provisional de la República Francesa, per tal de jutjar els dirigents de Tercer Reich. Es van invocar quatre càrrecs d'acusació: conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat. Aquest darrer punt era una noció parcialment nova.

L'elecció dels acusats es veié limitada per l'absència de diversos dirigents nazis d'alt nivell, que per la seva mort o per la seva fugida escaparen a l'acció de l'acusació. Des del punt de mira de la premsa internacional, el judici va ser interromput diverses vegades per les tensions creades pels advocats dels acusats o fiscals, o fins i tot per un dels jutges. Però malgrat aquestes dificultats i altres incompatibilitats de perspectiva que es manifestaren també durant les deliberacions, el judici es dugué a terme de manera força tranquil·la o lenta per a molts observadors.

El final de procés comportà la condemna a mort per penjament de dotze dels condemnats: Martin Bormann (In absentia),[1] Hans Frank, Wilhelm Frick, Hermann Göring (que se suïcidà just abans de l'execució de la sentència), Alfred Jodl, Ernst Kaltenbrunner, Wilhelm Keitel, Joachim von Ribbentrop, Alfred Rosenberg, Fritz Sauckel, Arthur Seyß-Inquart i Julius Streicher. Es van dictar penes de presó en diversos graus, fins i tot cadena perpètua, contra Karl Dönitz, Walther Funk, Rudolf Hess, Konstantin von Neurath, Erich Raeder, Baldur von Schirach i Albert Speer. Finalment, Hans Fritzsche, Franz von Papen i Hjalmar Schacht foren absolts

Es van dur a terme altres processos sobre els fets descoberts durant aquestes audiències: Seguint aquest exemple, un grup similar, el Tribunal Militar Internacional per a l'Extrem Orient, es va reunir per jutjar els crims comesos en el front del Pacífic. Es van fer moltes crítiques que apuntaven problemes quant a la forma i el fons del procediment triat.

El procés de Nuremberg va permetre de posar certes regles, assumides a continuació pels defensors de la justícia internacional, i ha passat a la història com la primera aplicació d'una condemna per «crims contra la humanitat».

  1. Posteriorment es va comprovar que havia mort en els darrers dies de la batalla de Berlín, però aleshores es creia que havia aconseguit fugir

Developed by StudentB