Jules Ferry

Jules Ferry

Biografia
Naixement	(fr) Jules Camille Ferry 5 abril 1832 Saint-Dié-des-Vosges (França)
Mort	17 març 1893 (60 anys) 8è districte de París (França)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Right Bank Cemetery, Saint-Dié-des-Vosges (en)
President del Senat de França
27 febrer 1893 – 17 març 1893 (mort) ← Philippe Le Royer – Paul-Armand Challemel-Lacour →
Senador de la Tercera República Francesa
4 gener 1891 – 27 febrer 1893 ← Charles Ferry – Alfred Brugnot → Circumscripció electoral: Vosges
Diputat a l'Assemblea Nacional
10 novembre 1885 – 11 novembre 1889 ← Jules Ferry – Jean Tricoche → Legislatura: quarta legislatura de la Tercera República Francesa Circumscripció electoral: Vosges
Ministre d'Afers Exteriors de França
20 novembre 1883 – 30 març 1885 ← Paul-Armand Challemel-Lacour – Charles de Freycinet → Membre del gabinet: Ministers of Jules Ferry (en)
President del Consell de França
21 febrer 1883 – 30 març 1885 ← Armand Fallières – Henri Brisson → Membre del gabinet: Ministers of Jules Ferry (en) Nomenat per: Jules Grévy
Ministre d'Instrucció Pública i de Belles Arts de França
21 febrer 1883 – 20 novembre 1883 ← Jules Duvaux – Armand Fallières → Membre del gabinet: Ministers of Jules Ferry (en)
Ministre d'Instrucció Pública i de Belles Arts de França
31 gener 1882 – 29 juliol 1882 ← Paul Bert – Jules Duvaux → Membre del gabinet: Ministers of Charles de Freycinet (en)
Diputat a l'Assemblea Nacional
28 octubre 1881 – 9 novembre 1885 ← Jules Ferry – Jules Ferry → Legislatura: tercera legislatura de la Tercera República Francesa Circumscripció electoral: Vosges
Ministre d'Instrucció Pública i de Belles Arts de França
23 setembre 1880 – 10 novembre 1881 ← Jules Ferry – Paul Bert → Membre del gabinet: Ministers of Jules Ferry (en)
President del Consell de França
23 setembre 1880 – 10 novembre 1881 ← Charles de Freycinet – Léon Gambetta → Membre del gabinet: Ministers of Jules Ferry (en) Nomenat per: Jules Grévy
Ministre d'Instrucció Pública i de Belles Arts de França
28 desembre 1879 – 23 setembre 1880 ← Jules Ferry – Jules Ferry → Membre del gabinet: Ministers of Charles de Freycinet (en)
Ministre d'Instrucció Pública i de Belles Arts de França
4 febrer 1879 – 21 desembre 1879 ← Agénor Bardoux – Jules Ferry → Membre del gabinet: Ministers of William Henry Waddington (en)
Diputat a l'Assemblea Nacional
7 novembre 1877 – 27 octubre 1881 ← Jules Ferry – Jules Ferry → Legislatura: segona legislatura de la Tercera República Francesa Circumscripció electoral: Districte de Saint-Dié-des-Vosges
Diputat a l'Assemblea Nacional
8 març 1876 – 25 juny 1877 ← Jules Ferry – Jules Ferry → Legislatura: primera legislatura de la Tercera República Francesa Circumscripció electoral: Districte de Saint-Dié-des-Vosges
Ambaixador de França a Grècia
12 maig 1872 – 29 agost 1872
Conseller general Vosges
8 octubre 1871 – Circumscripció electoral: canton du Thillot (fr)
Diputat a l'Assemblea Nacional
8 febrer 1871 – 7 març 1876 ← Jules Ferry – Jules Ferry → Legislatura: Assemblea Nacional Circumscripció electoral: Vosges
Vicepresident Consell General dels Vosges
1871 –
Batlle de París
15 novembre 1870 – 5 juny 1871 ← Esteve Aragó – Supressió del càrrec →
Prefect of Seine (en)
1870 – 1871
Diputat a l'Assemblea Nacional
23 maig 1869 – 4 setembre 1870 ← Adolphe Guéroult Legislatura: quarta legislatura del Corps Législatif Circumscripció electoral: Sena
President Consell General dels Vosges
17 març 1893 (mort)
Dades personals
Residència	8è districte de París
Formació	Universitat de París Facultat de Dret i Ciències Econòmiques de París
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	polític, periodista, advocat, diplomàtic, alt càrrec
Ocupador	La Presse (en) Le Temps
Partit	Republicans oportunistes
Membre de	francmaçoneria (1875–)
Carrera militar
Conflicte	guerra franco-prussiana
Obra
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França [ 418AP [456Mi]]
Família
Cònjuge	Eugénie Risler (1875–)
Pare	Charles-Édouard Ferry
Germans	Charles Ferry
Parents	Camille Risler, sogre Abel Ferry, nebot

Jules Ferry (Saint-Dié-des-Vosges, 1832 - París, 1893), apodat "el tonkinès",^{[nota 1]} va ser un polític francès de dretes, centralista i nacionalista. Va ser alcalde de París (1870-1871); diputat a l'Assemblea Nacional (1871-1889); president del Consell, és a dir el cap de govern a la seva època (en general, a la tercera i quarta repúbliques franceses), de 1880 a 1881 i de 1883-1885; ministre d'Afers Estrangers (1883-1885) i president del Senat (1893). Tenia formació universitària en dret.

Destaca sobretot per la seva activa promoció del colonialisme francès i per la seva reforma escolar de 1880 i 1881, a la qual va suprimir tota mena d'identitat religiosa ("laïcisme francès"), de les cultures "regionals" (diferents de la francesa) i a les quals va imposar com a única llengua el francès, parlat aleshores per un 10 % dels ciutadans de França, i imposant humiliacions i càstigs als que pronunciessin un mot de patois (llengua diferent del francès).^[1] Va ser el principal promotor de la vergonha a partir del darrer quart del segle xix. Per a poder estendre aquests valors francesos i uniformitzar tot el territori sota el seu poder, va introduir l'ensenyament primari públic gratuït i obligatori, el model del qual és encara vigent a la França del segle xxi.

Va ser un acèrrim adversari de la Comuna de París de 1871, de la qual va haver de fugir. Educat al catolicisme i casat amb una protestant, es va fer francmaçó a l'edat de 43 anys. Amb objectius econòmics i de domini polític i de mercat, va promoure el colonialisme a la Xina i al sud-est asiàtic, va obtenir el protectorat de Tunísia i es va llançar a la conquesta del Congo. A Europa va considerar necessari recuperar els territoris de l'Alsàcia i de Lorena. El 1885 va pronunciar el que Charles André Julien ha considerat el "primer manifest imperialista portat a la Tribuna".

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.