Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II(italià), Iulius II(llatí). Rebent els sobrenoms de el Papa guerrer o el Temible Papa, va triar el seu nom papal no en honor del papa Juli I, sinó en imitació de Juli Cèsar.[1] Un dels papes més poderosos i influents, Juli II va ser una figura central de l'Alt Renaixement i va deixar un important llegat cultural i polític.[2] Com a resultat de les seves polítiques durant les guerres italianes, els Estats Pontificis van romandre independents i centralitzats, i l'oficina del papat va continuar sent crucial, diplomàticament i políticament, durant la totalitat del segle xvi a Itàlia i Europa.
Juli II va ser descrit per Maquiavel en les seves obres com un príncep ideal. El papa Juli II va permetre a les persones que buscaven indulgències donar diners a l’Església que es destinarien a la construcció de la basílica de Sant Pere.[3] En el seu L'exclusió de Juli del Cel, l'estudiós Erasme de Rotterdam va descriure un papa Juli II en la vida del més enllà planejant assaltar el cel quan se li nega l'entrada.[4]
↑Blech, Benjamin; Doliner, Roy.. The Sistene Secrets. New York, NY: HarperCollins Publishers, 2008, p. 106. ISBN 978-0-06-146904-6. The term 'terrible' was first applied by Julius himself to Michaelangelo, and only later to the Pope by others: Pastor 1902, VI, pp. 214–5
↑Indulgences (which remit the temporal effects of sins that have already been forgiven) involve the person receiving the indulgence doing some sort of good work, like donating to a charitable cause. «Indulgences». New York: Robert Appleton Company. [Consulta: 26 maig 2020].
↑Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Britannica
.svg){kind=small}
