Junta d'estanquitat

Una junta d'estanquitat (en casos concrets rep el nom d'estopada) són components de material adaptable que serveix per segellar qualsevol element hidràulic o pneumàtic que porti lubricant al seu interior, i també la unió de les cares mecanitzades dels elements de tancament de les caixes de transmissions.^[1] Eviten que hi hagi fuga de lubricant, o fluid que s'hagi d'estancar, cap a l'exterior per algun petit defecte en el mecanitzat i de les zones de tancament o altres mecanismes que tinguin pressió interna com motors d'explosió o compressors.

Generalment, és desitjable que la junta estigui feta d'un material que sigui compressible a un cert grau, per tal que ompli fermament l'espai que es dissenya i que pugui omplir qualsevol irregularitat lleu del mecanitzat. Les juntes estalvien diners en el mecanitzat de les superfícies d'unió perquè no fa necessari que sigui totalment exacte el seu acoblament, perquè la junta corregeix els possibles errors que hi pugui haver en el mecanitzat. La junta d'estanquitat més significativa que existeix és la que s'interposa en la unió entre el bloc de cilindres d'un motor d'explosió i la seva culata, a causa de l'elevada temperatura i pressió que suporta. Sempre que s'escomet una reparació on hi hagi instal·lació de juntes d'estanquitat s'han de substituir per unes noves. Excepte la junta de culata, les altres juntes es poden fabricar amb facilitat si es disposa del taller de la matèria primera per a construir-les. El material de les juntes d'estanquitat pot ser: el cautxú, la silicona, el metall tou, el suro, el feltre, la fibra de vidre o el polímer plàstic (policlor-trifluoretilè). Les juntes, per alguns usos específics, poden contenir asbest. En els jocs de reparació de molts mecanismes ja venen les juntes corresponents.