Com a professor de la Universitat de Giessen va idear el mètode d'ensenyament orientat al laboratori, i per tals innovacions, és considerat un dels més grans mestres de química de tots els temps.[4] Ha estat descrit com el "pare de la indústria dels fertilitzants" pel seu èmfasi en els principis essencials del nodriment dels vegetals. En estudiar el paper de l'humus en la nutrició de les plantes va descobrir que els vegetals es nodrien de nitrogen, fòsfor i diòxid de carboni. Dels seus descobriments en deriva l'impuls a la fabricació d'adobs químics industrials. La seva formulació de la Llei del mínim descriu l'efecte dels nutrients individuals en els cultius.[5] També van desenvolupar un procés de fabricació d'extractes de carn, i va fundar una empresa, la Liebig Extract of Meat Company, que posteriorment va registrar el cub de brou de carn de boví amb la marca Oxo.[6]
↑Asimov, Isaac. «Liebig, Justus von». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 262. ISBN 8429270043.
↑ «Obituary Notices of Fellows Deceased». Proceedings of the Royal Society of London (1854–1905), 24, 1875, pàg. 27 - 37.
↑ International Fertilizer Development Center (IFDC), United Nations Industrial Development Organization. Fertilizer manual. 3ª Ed. Boston: Kluwer Academic, 1998. ISBN 978-0792350118.
↑Cansler, C «Where's the Beef?». Chemical Heritage Magazine, 31, (3), 2013. Arxivat de l'original el 2016-02-24 [Consulta: 15 febrer 2016].