Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | КГБ СССР | ||||
Tipus | agència de seguretat Committee of National Security (en) | ||||
Camp de treball | contraespionatge | ||||
Història | |||||
Reemplaça | NKVD | ||||
Creació | 12 març 1954 | ||||
Data de dissolució o abolició | 3 desembre 1991 | ||||
Reemplaçat per | Servei Federal de Seguretat State Security Committee of the Republic of Belarus (en) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Seu | |||||
Seu | |||||
Presidència | director del KGB Ivan Serov (1954–1958) Aleksandr Xelepin (1958–1961) Vladímir Semitxastni (1961–1967) Iuri Andrópov (1967–1982) Vitali Fedortxuk (1982–1982) Víktor Txébrikov (1982–1988) Vladímir Kriutxkov (1988–1991) Vadim Bakatin (1991–1991) | ||||
Entitat matriu | Unió Soviètica | ||||
Autoritat executiva | Unió Soviètica | ||||
Format per | |||||
El KGB (en rus: Комитет Государственной Безопасности, КГБ; Komitet Gosudàrstvennoi Bezopàsnosti, traduït com Comitè per a la Seguretat de l'Estat) era la principal agència de seguretat de la Unió Soviètica del 13 de març de 1954 fins al seu col·lapse, el 6 de novembre de 1991. Format el 1954 i adjuntat al Consell de Ministre, el comitè va ser un successor directe d'agències com la Txekà, l'NKVD i el MGB. Era la principal agència governamental de «jurisdicció suprarepublicana», actuant com a seguretat interna, intel·ligència i policia secreta. A les diverses repúbliques soviètiques existiren agències semblants paral·leles, formades per diversos ministeris, comitès estatals i comissions estatals. El domini de la KGB va ser aproximadament el mateix que el de la CIA o la divisió de contraintel·ligència de l'FBI als Estats Units.
La KGB també ha estat considerada com un servei militar i estava regit per les lleis i regulacions militars, de manera semblant als diversos serveis de les Forces Armades o a les Tropes de l'Interior del MVD. Si bé la majoria dels arxius de la KGB segueixen encara com a classificats, hi ha dues fonts documentals disponibles.[1][2] Les seves funcions principals eren la intel·ligència estrangera, la contra-intel·ligència, les activitats operatives i d'investigació, vigilància de les fronteres de la Unió Soviètica, protecció dels líders del Comitè Central i del govern soviètic, organització i manteniment de les comunicacions governamentals; així com la lluita contra el nacionalisme, la dissidència i les activitats anti-soviètiques.
Després separar-se de la República de Geòrgia a inicis de la dècada de 1990 amb l'ajut de Rússia, l'autoproclamada República d'Ossètia del Sud establí el seu propi KGB (mantenint el nom).[3]