Karl Menger

No s'ha de confondre amb el seu pare, l'economista Carl Menger.

Karl Menger

Biografia
Naixement	13 gener 1902 Viena (Àustria)
Mort	5 octubre 1985 (83 anys) Highland Park (Illinois)
Sepultura	Cementiri Graceland, Section E&F-398-8/a 41° 57′ 20″ N, 87° 39′ 42″ O / 41.95554°N,87.661769°O / 41.95554; -87.661769
Formació	Universitat de Viena (1920–1924) Döblinger Gymnasium (1913–1920)
Tesi acadèmica	Über die Dimensionalität von Punktmengen  (1924 )
Director de tesi	Hans Hahn
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques
Ocupació	matemàtic, filòsof, catedràtic
Ocupador	Institut de Tecnologia d'Illinois (1948–1971) Universitat de Notre Dame (1937–1948) Universitat Rice (1930–1931) Universitat Harvard (1930–1931) Universitat de Viena (1927–1937) Universitat d'Amsterdam (1925–1927)
Obra
Obres destacables esponja de Menger espai de Menger teorema de Menger distance geometry (en) curvatura de Menger
Estudiant doctoral	Witold Hurewicz, Hans Hornich, Helene Reschovsky, Georg Nöbeling, Abraham Wald, Franz Alt, Helen Skala, Michel McKiernan, Berthold Schweizer, Frederick P. Jenks, James C. Abbott, Joseph Landin, Mary van Straten, Henry F. Debaggis, Joseph Harkin, Richard Sielaff, Herbert Whitlock i Lester Senechal
Família
Pare	Carl Menger
Premis
(1928)  Premi Richard Lieben

Karl Menger (Viena, 13 de gener de 1902 - Highland Park, 5 d'octubre de 1985) fou un reconegut matemàtic.

El seu pare Carl Menger era un famós economista.

Va estudiar a la Universitat de Viena on es va graduar el 1924. Va ensenyar a les universitats d'Amsterdam, Viena, Notre Dame i a l'Institut de Tecnologia d'Illinois a Chicago.

La seva contribució popular més famosa és l'esponja de Menger.

Junt amb Arthur Cayley, Menger es considera un dels fundadors de la geometria mètrica; especialment per la seva formalització de les idees d'angle i de curvatura en termes de quantitats físiques directament perceptibles. Les expressions matemàtiques característiques que apareixen en aquestes definicions són anomenats determinants de Cayley-Menger.

També se li atribueix el teorema de Menger.

Va ser un participant actiu del Cercle de Viena que tenia discussions durant els anys vint (1920-1930) sobre ciència social i filosofia. Durant aquell temps, va demostrar un resultat important sobre la paradoxa de Sant Petersburg amb aplicacions interessants en economia. Més tard va contribuir al desenvolupament de teoria de jocs amb Oskar Morgenstern.