Kattegat

Plantilla:Infotaula indretKattegat
Imatge
Tipusestret
golf Modifica el valor a Wikidata
Part deoceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativacomtat de Västra Götaland (Suècia), Comtat d'Escània (Suècia), comtat de Halland (Suècia), Regió de Nordjylland (Dinamarca), Regió de Midtjylland (Dinamarca), Dinamarca Meridional, Regió de Hovedstaden (Dinamarca) i Regió de Selàndia (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 56° 55′ 42″ N, 11° 25′ 41″ E / 56.928333333333°N,11.428055555556°E / 56.928333333333; 11.428055555556
Limita ambSkagerrak Modifica el valor a Wikidata
Connecta ambBelt Sea (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Format per
Afluents
Göta Älv ,Ätran ,Nissan (en) Tradueix ,Viskan (en) Tradueix ,Fylleån (en) Tradueix ,Lagan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Profunditat109 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió88 (amplada) × 220 (longitud) km
Superfície25.485 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Salinitat30 g/L Modifica el valor a Wikidata
Kattegat i Skagerrak

El Kattegat és un estret entre Jutlàndia i la costa oest sueca, que enllaça el mar Bàltic amb el mar del Nord (via l'Skagerrak).[1][2]S'estén durant uns 220 km seguint un eix nord-sud. El Kattegat és un mar poc profund i pot ser molt difícil i perillós de navegar a causa dels nombrosos esculls sorrencs i pedregosos i dels corrents complicats, que sovint es desplacen. En els temps moderns, s'han excavat canals artificials del fons marí, molts esculls han estat dragats mitjançant el bombeig de sorra o la pesca de pedra, i s'ha instal·lat una xarxa de senyalització lleugera ben desenvolupada, per salvaguardar el trànsit internacional molt intens d'aquest petit mar.

Pel fet que les illes de Sjælland i Fiònia gairebé en bloquegen l'estret meridional, es diu a vegades també que és una badia. La unió amb el Bàltic, es fa, bé per l'Øresund al sud-est (entre Sjælland i la península Escandinava), bé pel Gran Belt (Storebælt) al centre (entre Fiònia i Sjælland), o bé pel Petit Belt (Lillebælt) al sud-oest (entre Jutlàndia i Fiònia).

Té diverses illes, les més grosses de les quals són Samsø, Læsø i Anholt, totes conegudes pel seu clima sec (segons els estàndards danesos).

El seu nom prové dels mots neerlandesos o baix-alemanys kat (gat) i gat (forat), tot referint-se a les dificultats de navegació que presentava per als capitans medievals per la seva estretor, puix que l'àrea tenia molts bancs de sorra.

Actualment es pot evitar de passar-hi tot usant el canal de Kiel, que enllaça el mar del Nord amb el Bàltic. Hi ha diverses grans ciutats i ports importants al Kattegat, incloent-hi, en mida descendent, Göteborg, Aarhus, Aalborg, Halmstad i Frederikshavn.

Des de la dècada de 1950, s'ha plantejat un projecte de pont conegut habitualment com a Kattegatbroen (el pont de Kattegat) que connecta Jutlàndia i Selàndia a través del Kattegat. Des de finals dels anys 2000, el projecte ha vist un renovat interès per part de diversos polítics influents a Dinamarca. El pont sol ser concebut com unió Hov (un poble al sud d'Odder a la zona d'Aarhus) amb Samsø i Kalundborg.[3][4]

A partir del 1429 a l'Edat Mitjana, la família reial danesa –i més tard l'estat de Dinamarca– va prosperar molt a partir de les taxes de Sound, un peatge cobrat pel pas per l'Øresund, mentre que Copenhaguen proporcionava refugi, comerç i oportunitats de reparació i protecció contra la pirateria. Les taxes es van aixecar finalment el 1857.

  1. «International Hydrographic Organization.».
  2. «Kattegat | lex.dk» (en danès). [Consulta: 15 agost 2022].
  3. Rolf Ask Clausen (en danès) , 02-10-2007 [Consulta: 16 febrer 2016].
  4. «En fast Kattegatforbindelse» (en danès). kattegatforbindelse.dk. Kattegatkomitéen. [Consulta: 15 maig 2017].

Developed by StudentB