Khublai Khan o Kubilai (en mongol: Хубилай хаан, xinès: 忽必烈汗) (23 de setembre de 1215[1] - 18 de febrer de 1294), va ser el cinquè i l'últim kan (1260-1294) de l'Imperi Mongol. El 1271 va fundar la dinastia Yuan i en va esdevenir el primer emperador. Hàbil administrador, industrialitzà la Xina i protegí la cultura xinesa, el budisme i els nestorians. Fou el primer governador mongol que efectuà la transformació d'un conqueridor nòmada a un governador d'una societat sedentària.[2]
Era el segon fill de Tolui Khan i de Sorghaghtani Beki i net de Genguis Kan. La guerra civil entre ell i el seu germà Ariq Boke per la successió del seu germà més gran Mongke (mort el 1259 durant el setge de Diaoyucheng),[3] van marcar el final d'un imperi unificat.[4][5]
El 1267 va traslladar la capital a Cambaluc (actualment el nord de Pequín),[6] on acollí el viatger Marco Polo, un cop acabada la conquesta de l'imperi Song. Intentà, infructuosament, l'annexió del Japó (1274-81), Indoxina (1283-87) i Java (1293), però aconseguí la submissió de Corea, del regne khmer de Cambodja i del regne de Txampa al sud de l'actual Vietnam.