Títol original | 君が代 (ja) |
---|---|
Forma musical | himne nacional símbol nacional del Japó |
Àudio | |
Tonalitat | la menor |
Partitura | Partitura |
Compositor | Hiromori Hayashi (en) |
Lletra de | valor desconegut |
Llengua | japonès mitjà inicial |
Creació | 26 octubre 1880 |
Estrena | |
Estrena | 3 novembre 1880 |
Escenari | Palau Imperial de Tòquio |
El Kimigayo (君が代), traduït sovint com "que el seu regnat duri eternament", és l'himne nacional del Japó, i és un dels himnes nacionals més curts del món.[1] La lletra està basada en un poema yamato-uta escrit en el període Heian, cantada amb una cançó escrita a finals de l'era Meiji de l'Imperi del Japó. L'actual cançó va ser elegida el 1880, reemplaçant a una cançó impopular composta onze anys abans (composta per John William Fenton).
Tot i que el Kimigayo va ser l'himne nacional de facto per un llarg temps, va ser reconegut legalment el 1999, amb la promulgació de la Llei Concernent a la Bandera Nacional i a l'Himne (国旗及び国歌に関する法律,Kokki oyobi kokka ni kansuru hritsu). Després de la seva adopció, va sorgir una controvèrsia per l'execució de l'himne en les cerimònies de les escoles públiques. Junt amb la bandera nacional, el Kimigayo va ser considerat com un símbol de l'imperialisme japonès i del militarisme japonès en temps de guerra.[1]