Back Romanisasyon na Kunrei-shiki BCL Kunreišiki rómadži Czech Kunrei-System German Kunrei-shiki romanization English Kunrej-sistemo Esperanto Kunrei-shiki Spanish Kunrei-shiki Finnish Kunrei French कुनरी-शिकी रोमनीकरण Hindi Alih aksara Kunrei-shiki ID

Kunrei-shiki

Escriptura japonesa
Escriptura japonesa
Components
Usos
Transliteració
[ Categoria ]
  • Vegeu aquesta plantilla

Kunreisiki (訓令式 "sistema ordenat pel gabinet", romanitzat Kunrei-shiki en el sistema Hepburn) és un sistema de romanització que translitera els sons del japonès a l'alfabet llatí.

Malgrat que al Japó no se l’anomena mai així, a l'estranger al Kunreisiki se l'anomena a vegades Monbushō (文部省, nom antic del Ministeri d'Educació i Cultura Japonès, actualment anomenat 文 部 科学 省 Monbu-kagakushō, Ministeri d'Educació, Cultura, Esports, Ciència i Tecnologia) perquè és de facto el sistema oficial de transliteració i s'ensenya en el currículum de l'escola primària. El sistema Kunrei-shiki també es coneix com a ISO 3602, ja que es va convertir en l'estàndard aprovat per la ISO (Organització Internacional per a l'Estandardització).

El sistema Kunreisiki es basa en el sistema precedent Nipponsiki (o Nihon-shiki), però està modificat per adaptar-se al japonès modern estàndard. Per exemple, la paraula かなづかい, romanitzada kanadukai en Nipponsiki, es pronuncia kanazukai en japonès modern, i com a tal el sistema Kunreisiki utilitza aquesta grafia.

Kunreisiki
a i u e o
ka ki ku ke ko
sa si su se so
ta ti tu te to
na ni nu ne no
ha hi hu he ho
ma mi mu me mo
ya (i) yu (e) yo
ra ri ru re ro
wa (i) (u) (e) (o)
n
ga gi gu ge go
za zi zu ze zo
da (zi) (zu) de do
ba bi bu be bo
pa pi pu pe po
kya kyu kyo
sya syu syo
tya tyu tyo
nya nyu nyo
hya hyu hyo
mya myu myo
rya ryu ryo
gya gyu gyo
zya zyu zyo
(zya) (zyu) (zyo)
bya byu byo
pya pyu pyo
Notes:
  • Quan he へ es fa servir com a partícula s'escriu e, no he (como en Nipponsiki).
  • Quan ha は es fa servir com a partícula s'escriu wa, no ha.
  • Quan wo を es fa servir com a partícula s'escriu o, no wo.
  • Les vocals llargues s'indiquen mitjançant un circumflex, per exemple, la o llarga s'escriu ô.
  • La n sil·làbica ん es romanitza n abans de consonant, però com a n' abans de vocal o y.
  • Les consonants geminades es marquen doblant la consonant que segueix al caràcter っ.
  • La primera lletra d'una frase, així com tots els noms propis, s'escriuen amb majúscules inicials.
  • ISO 3602 té la forma estricta, vegeu Nipponsiki (Nihon-shiki).

Developed by StudentB