Kwame Nkrumah (Nkroful, 21 de setembre de 1909 - Bucarest, 27 d'abril de 1972)[1] va ser un del polítics líders de la independència de Ghana. Va formar-se a Europa i Amèrica, on va fundar diversos moviments panafricanistes, donant suport a les necessitats dels seus companys estudiants i reivindicant el dret dels països africans a tenir un Estat. Va ser el primer president de la república de Ghana (1960), on instaurà un règim centralista, unipartidista, progressista i panafricanista. El 1962 fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles. El 1966, durant un viatge a Pequín, fou derrocat i va marxar exiliat a Guinea.[2] El cop d'estat va ser recolzat per la CIA.[3][4][5]
Va fundar el Partit de la Convenció del Poble per aconseguir l'autodeterminació, mentre promovia vagues, revoltes al carrer i protestes massives de la població civil, per les quals va ser empresonat diverses vegades.
Creia en un socialisme moderat per a l'Àfrica, que no negués el capitalisme que havien portat segles d'imperialisme. Es va proclamar aliat de la Xina de Mao. Com a cap de la nova República de Ghana, va afavorir la industrialització del país, aprofitant els beneficis del comerç de cacau.
En els seus diversos llibres el tema comú era la lluita de classes i el deure dels africans d'oposar-se a ser colònies de països estrangers.