Back إيه-7 كورسير Arabic LTV A-7 Corsair II Czech Vought A-7 German A-7 Corsair II Greek LTV A-7 Corsair II English LTV A-7 Corsair II Spanish ال‌تی‌وی ای-۷ کرسر ۲ Persian LTV A-7 Corsair II Finnish LTV A-7 Corsair II French Chance Vought A-7 Corsair Frisian

LTV A-7 Corsair II

Infotaula d'aeronauLTV A-7 Corsair II
Tipuscarrier-capable attack aircraft (en) Tradueix i monoplà unimotor Modifica el valor a Wikidata
FabricantLing-Temco-Vought (en) Tradueix i Vought Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Basat enVought F-8 Crusader Modifica el valor a Wikidata
Primer vol1965 Modifica el valor a Wikidata
Dimensions4,9 (alçària) × 14,06 (longitud) × 14,05 (longitud) m
En servei1r febrer 1967 Modifica el valor a Wikidata –  17 octubre 2014 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
   Hellenic Air Force (en) Tradueix
   Portuguese Air Force (en) Tradueix
   US Navy
   Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica
   Royal Thai Air Force (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AviònicaAN/APQ-116 family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PropulsorAllison TF41 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Construïts1.569 Modifica el valor a Wikidata

L'LTV A-7 Corsair II és un avió d'atac lleuger estatunidenc subsònic amb capacitat de transport dissenyat i fabricat per Ling-Temco-Vought (LTV).

L'A-7 es va desenvolupar a principis de la dècada de 1960 com a reemplaçament del Douglas A-4 Skyhawk.[1] El seu disseny es va derivar del Vought F-8 Crusader; en comparació amb l'F-8, l'A-7 és alhora més petit i restringit a velocitats subsòniques, la seva cèl·lula és més senzilla i més barata de produir. Després d'una oferta competitiva de Vought en resposta al requisit VAL (Més pesat que l'aire, atac, lleuger) de la Marina dels Estats Units (USN), es va emetre un contracte inicial per al tipus el 8 de febrer de 1964. El desenvolupament va ser ràpid, primer volant el 26 de setembre de 1965 i entrant en servei d'esquadró amb la USN l'1 de febrer de 1967; a finals d'aquell any, els A-7 estaven sent desplegats a l'estranger per a la guerra del Vietnam.

Adoptat inicialment per la USN, l'A-7 va resultar atractiu per a altres serveis, aviat va ser adoptat per la Força Aèria dels Estats Units (USAF) i la Guàrdia Nacional Aèria (ANG) per substituir les velles flotes de Douglas A-1 Skyraider i North American F-100 Super Sabre. Es desenvoluparien models millorats de l'A-7, normalment adoptant motors més potents i aviònica cada cop més capaç. Els A-7 nord-americans s'utilitzarien en diversos conflictes importants, com ara la invasió de Grenada, l'operació El Dorado Canyon i la Guerra del Golf. També es va fer servir per donar suport al desenvolupament del Lockheed F-117 Nighthawk.[2]

L'A-7 també es va exportar a Grècia a la dècada de 1970 i a Portugal a finals dels 80. L'USAF i la USN van optar per retirar els seus exemplars restants d'aquest tipus el 1991, seguits per l'ANG el 1993 i la Força Aèria Portuguesa el 1999. L'A-7 va ser substituït en gran manera per caces de nova generació com el General Dynamics F-16 Fighting Falcon i el McDonnell Douglas F/A-18 Hornet. L'operador final, la Força Aèria Hel·lènica, va retirar els últims A-7 durant el 2014.

  1. ↑ Gunston, Bill. Jet bombers : from the Messerschmitt Me 262 to the Stealth B-2. London: Osprey Aerospace, 1993, p. 238. ISBN 1-85532-258-7. 
  2. ↑ Holder, William G. Lockheed F-117 Nighthawk : an illustrated history of the stealth fighter. Atglen, PA: Schiffer Pub, 2000. ISBN 978-0-76430-067-7. 

Developed by StudentB