Lantani | ||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
57La
| ||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||
Aspecte | ||||||||||||||||||||||||||||
Blanc platejat Línies espectrals del lantani | ||||||||||||||||||||||||||||
Propietats generals | ||||||||||||||||||||||||||||
Nom, símbol, nombre | Lantani, La, 57 | |||||||||||||||||||||||||||
Categoria d'elements | Lantànids (de vegades és considerat dels metalls de transició) | |||||||||||||||||||||||||||
Grup, període, bloc | n/d, 6, f | |||||||||||||||||||||||||||
Pes atòmic estàndard | 138,90547 | |||||||||||||||||||||||||||
Configuració electrònica | [Xe] 5d1 6s2 2, 8, 18, 18, 9, 2 | |||||||||||||||||||||||||||
Propietats físiques | ||||||||||||||||||||||||||||
Fase | Sòlid | |||||||||||||||||||||||||||
Densitat (prop de la t. a.) |
6,162 g·cm−3 | |||||||||||||||||||||||||||
Densitat del líquid en el p. f. |
5,94 g·cm−3 | |||||||||||||||||||||||||||
Punt de fusió | 1.193 K, 920 °C | |||||||||||||||||||||||||||
Punt d'ebullició | 3.737 K, 3.464 °C | |||||||||||||||||||||||||||
Entalpia de fusió | 6,20 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||
Entalpia de vaporització | 402,1 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||
Capacitat calorífica molar | 27,11 J·mol−1·K−1 | |||||||||||||||||||||||||||
Pressió de vapor (extrapolat) | ||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||
Propietats atòmiques | ||||||||||||||||||||||||||||
Estats d'oxidació | 3, 2 (òxid bàsic fort) | |||||||||||||||||||||||||||
Electronegativitat | 1,10 (escala de Pauling) | |||||||||||||||||||||||||||
Energies d'ionització | 1a: 538,1 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||
2a: 1.067 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||||||
3a: 1.850,3 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||||||
Radi atòmic | 187 pm | |||||||||||||||||||||||||||
Radi covalent | 207±8 pm | |||||||||||||||||||||||||||
Miscel·lània | ||||||||||||||||||||||||||||
Estructura cristal·lina | Hexagonal | |||||||||||||||||||||||||||
Ordenació magnètica | Paramagnètic[1] | |||||||||||||||||||||||||||
Resistivitat elèctrica | (t. a.) (α, poli) 615 nΩ·m | |||||||||||||||||||||||||||
Conductivitat tèrmica | 13,4 W·m−1·K−1 | |||||||||||||||||||||||||||
Dilatació tèrmica | (t. a.) (α, poli) 12,1 µm/(m·K) | |||||||||||||||||||||||||||
Velocitat del so (barra prima) | (20 °C) 2.475 m·s−1 | |||||||||||||||||||||||||||
Mòdul d'elasticitat | (forma α) 36,6 GPa | |||||||||||||||||||||||||||
Mòdul de cisallament | (forma α) 14,3 GPa | |||||||||||||||||||||||||||
Mòdul de compressibilitat | (forma α) 27,9 GPa | |||||||||||||||||||||||||||
Coeficient de Poisson | (forma α) 0,280 | |||||||||||||||||||||||||||
Duresa de Mohs | 2,5 | |||||||||||||||||||||||||||
Duresa de Vickers | 491 MPa | |||||||||||||||||||||||||||
Duresa de Brinell | 363 MPa | |||||||||||||||||||||||||||
Nombre CAS | 7439-91-0 | |||||||||||||||||||||||||||
Isòtops més estables | ||||||||||||||||||||||||||||
Article principal: Isòtops del lantani | ||||||||||||||||||||||||||||
|
El lantani o lantà és un element químic de símbol La, de nombre atòmic 57 i de pes atòmic 138,90547.[2] És un metall tou, dúctil, de color blanc platejat, que s'oxida lentament quan s'exposa a l'aire i és prou tou com per tallar-lo amb un ganivet. És l'element que dona nom a la sèrie dels lantanoides, un grup de 14 elements similars que segueixen al lantani fins al luteci a la taula periòdica. També es considera el primer element dels metalls de transició del sisè període, el què el situaria en el grup 3, tot i que de vegades el luteci se situa en aquesta posició. L'estat d'oxidació habitual és +3. El lantani no té un paper biològic en els humans, però és essencial per a alguns bacteris. No és especialment tòxic per als humans, però presenta alguna activitat antimicrobiana.
El lantani sol obtenir-se juntament amb el ceri i els altres lantanoides. El químic suec Carl Gustav Mosander el descobrí el 1839 com a impuresa del nitrat de ceri, d'aquí el nom lantani, del grec antic λανθάνειν, lanthánein, que significa "estar amagat". És el 28è element més abundant a l'escorça de la Terra, gairebé tres vegades més abundant que el plom. En minerals com el monazita i la bastnäsita, el lantani compon aproximadament una quarta part del contingut de lantanoides.[3] S'extreu d'aquests minerals per un procés de tanta complexitat que el lantani pur no fou aïllat fins al 1923.
Els compostos de lantani tenen nombroses aplicacions com a catalitzadors, additius de vidres, llums d'arc de carboni per a llums i projectors d'estudi, elements d'encesa en encenedors i torxes, càtodes d'electrons, escintiladors, elèctrodes GTAW i altres. El carbonat de lantani s'utilitza com a aglutinant de fosfats en casos d'insuficiència renal.