La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.[1] Es mesura en graus.[2] Normalment per a mesurar l'angle es fa servir la lletra grega fi (φ).
La latitud proporciona la ubicació d'un lloc de la Terra, o d'un altre planeta, respecte del nord o sud del seu equador. Així, la latitud pren valors que van des dels 0° en l'equador fins als 90° N del pol Nord o els 90° S del pol Sud. Això suggereix que si es traça una recta que vagi des d'un punt qualsevol de la Terra fins al centre d'aquesta, l'angle que forma aquesta recta amb el pla equatorial expressa la latitud d'aquest punt. L'orientació Nord o Sud depèn de si el punt marcat està per sobre del paral·lel de l'equador (latitud nord) o si està per sota d'aquest paral·lel (latitud Sud).[1]
La retícula està formada per les línies de latitud constant i longitud constant, que es construeixen en referència a l'eix de rotació de la Terra. Els punts de referència primaris són els pols on l'eix de rotació de la Terra talla la superfície de referència. Els plans que contenen l'eix de rotació tallen la superfície als meridians; i l'angle entre qualsevol pla meridià i el que passa per Greenwich (el meridià principal) defineix la longitud: els meridians són línies de longitud constant. El pla que passa pel centre de la Terra i perpendicular a l'eix de rotació talla la superfície en un gran cercle anomenat Equador. Plans paral·lels al pla equatorial tallen la superfície en cercles de latitud constant; aquests són els paral·lelismes. L'equador té una latitud de 0°, el pol nord té una latitud de 90° nord (escrit 90° N o +90°), i el pol sud té una latitud de 90° sud (escrita 90° S o −90°). La latitud d'un punt arbitrari és l'angle entre el pla equatorial i la normal a la superfície en aquest punt: la normal a la superfície de l'esfera és al llarg del vector radial.
Per si sol, el terme "latitud" normalment es refereix a la latitud geodèsica tal com es defineix a continuació. Breument, la latitud geodèsica d'un punt és l'angle format entre el vector perpendicular (o normal) a la superfície el·lipsoïdal des del punt i el pla de l'equador.