Tipus | malaltia bacteriana primària, infecció micobacteriana, malaltia ocular, neuropatia perifèrica, malaltia testicular, malaltia del tracte respiratori superior, malaltia tropical desatesa i malaltia |
---|---|
Epònim | Gerhard Armauer Hansen |
Especialitat | infectologia |
Clínica-tractament | |
Símptomes | polineuropatia, hipoestèsia, despigmentació, parestèsia, atròfia muscular, contractura, mutilació, lagoftàlmia, queratitis, nasal septal perforation (en) , epistaxi i distròfia |
Tractament | farmacoteràpia i antimicrobià |
Medicació | |
Patogènesi | |
Associació genètica | RPS6KA4 (en) , RIPK2 (en) i TNFSF15 (en) |
Transmissió patògena | transmissió per contacte |
Causat per | bacil de Hansen i Mycobacterium lepromatosis |
Classificació | |
CIM-11 | 1B20 |
CIM-10 | A30 i A30.9 |
CIM-9 | 030 i 030.9 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0119139 |
OMIM | 607572, 609888 i 613407 |
DiseasesDB | 8478 |
MedlinePlus | 001347 |
eMedicine | 220455, 1104977 i 1165419 |
Patient UK | leprosy-pro |
MeSH | D007918 |
Orphanet | 548 |
UMLS CUI | C0023343 |
DOID | DOID:1024 |
La lepra, també coneguda com a malaltia de Hansen (HD), és una infecció bacteriana a llarg termini produïda per Mycobacterium leprae o Mycobacterium lepromatosis.[1][2] La branca de la medicina que s'encarrega de l'estudi, la seua clínica i tractament és la leprologia actualment inclosa dins la infectologia. La infecció pot provocar danys als nervis, les vies respiratòries, la pell i els ulls.[1] L'afectació als nervis pot provocar una manca de capacitat per a sentir dolor, que pot conduir a la pèrdua de parts de les extremitats d'una persona per lesions repetides o infecció a causa de ferides no percebudes.[3] Una persona infectada també pot experimentar debilitat muscular i mala visió.[3] Els símptomes de la lepra poden començar al cap d'un any de la infecció, però, per a algunes persones, poden trigar vint anys o més a manifestar-se.[1]
La lepra s'estén entre les persones, tot i que és necessari un contacte extens.[3][4] La lepra té una baixa patogenicitat i el 95% de les persones que contrauen M. leprae no desenvolupen la malaltia.[5] Es creu que la propagació es produeix a través de la tos o del contacte amb líquids del nas d'una persona infectada per lepra.[4][5] Els factors genètics i la funció immunitària influeixen en la facilitat amb què una persona s'afecti per la malaltia.[5][6] La lepra no es transmet al nadó durant l'embaràs ni per contacte sexual.[4] La malaltia es dona més freqüentment entre les persones que viuen en la pobresa.[3]
Hi ha dues variants de la malaltia: paucibacil·lar i multibacil·lar, que difereixen pel nombre de bacteris presents.[3] Una persona amb malaltia paucibacil·lar té cinc o menys taques mal pigmentades a la pell i pèrdua de sensibilitat, mentre que una persona amb malaltia multibacil·lar té més de cinc taques a la pell.[3] El diagnòstic es confirma en trobar bacils amb resistència àcido-alcohòlica en una biòpsia de la pell.[3]
La lepra es pot curar amb una teràpia multifàrmac.[1] El tractament de la variant paucibacil·lar es fa amb medicaments dapsona, rifampicina i clofazimina durant sis mesos.[5] El tractament de la lepra multibacil·lar utilitza els mateixos medicaments durant 12 mesos.[5] També es poden emprar altres antibiòtics.[3] Aquests tractaments són proporcionats gratuïtament per l'Organització Mundial de la Salut.[1] Les persones amb lepra poden viure amb les seves famílies i anar a l'escola i treballar.[7] El 2018, hi va haver 209.000 casos de lepra a nivell mundial, respecte dels 5,2 milions dels anys vuitanta.[8][9][10] El nombre de casos nous el 2016 va ser de 216.000.[1] La majoria dels casos nous es produeixen a 14 països, més de la meitat a l'Índia.[3][1] En els vint anys que van del 1994 al 2014, es van curar 16 milions de persones a tot el món.[1] Als Estats Units es notifiquen uns 200 casos cada any.[11]
La lepra ha afectat la humanitat durant milers d'anys.[3] La malaltia pren el seu nom de la paraula grega λέπρᾱ (léprā), de λεπῐ́ς (lepís, "escala"), mentre que el terme "malaltia de Hansen" rep el nom del metge noruec Gerhard Armauer Hansen.[3] Històricament la lepra s'ha associat amb l'estigma social, que continua sent una barrera per a l'autodeclaració i el tractament precoç.[1] La separació de les persones afectades ubicant-les a les colònies de leprosos encara es dona en algunes zones de l'Índia,[12] la Xina,[13] l'Àfrica,[14] i Tailàndia.[15] La majoria de colònies han tancat, ja que la lepra no és gaire contagiosa.[14] Alguns consideren que la paraula leprós és ofensiva i prefereixen l'expressió "persona afectada de lepra".[16] La lepra es classifica com una malaltia tropical desatesa.[17] El Dia Mundial de la Lepra (últim diumenge de gener) es va iniciar el 1954 per donar a conèixer els afectats per la malaltia.[18]