Lesbiana

Lesbianisme és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat femenina, és a dir, les dones que experimenten amor romàntic o atracció sexual per altres dones. La paraula lesbiana procedeix de l'illa de Lesbos (Grècia), i s'utilitza per fer referir-se a una dona homosexual que sent atracció sexual, física, emocional o sentimental únicament cap a les dones.

El concepte de «lesbiana», per diferenciar dones amb una orientació sexual compartida, és una construcció del segle xx. Al llarg de la història, les dones no han tingut la mateixa llibertat ni independència que els homes per tenir relacions homosexuals, però tampoc, en general, no han patit el mateix càstig dur que els homes homosexuals en algunes societats. En lloc d'això, les relacions lesbianes sovint han estat considerades inofensives i tolerables per als heterosexuals, tret que les participants intentessin afirmar privilegis tradicionalment gaudits pels homes. Cosa que ha fet que hi hagi poca documentació per donar una descripció precisa de com s'expressava l'homosexualitat femenina.

Quan els primers sexòlegs, a la darreria del segle xix, van començar a categoritzar i descriure la conducta homosexual, davant la falta de coneixement sobre l'homosexualitat o la sexualitat de les dones, van classificar les lesbianes com a dones que no s'adherien a rols de gènere femení i les van designar de forma incorrecta, una designació que actualment la comunitat científica mundial ha revertit.^{[cal citació]} Les lesbianes van respondre a aquesta designació, ja sigui amagant les seves vides personals o acceptant l'etiqueta de marginada i creant una subcultura i una identitat que es va desenvolupar a Europa i als Estats Units. Després de la Segona Guerra Mundial, durant el període de repressió social en què els governs van perseguir activament els homosexuals, les dones van desenvolupar xarxes per socialitzar-se i educar-se. Una major llibertat econòmica i social els va permetre gradualment poder determinar com podrien formar relacions i famílies. Amb la segona onada del feminisme i el creixement de l'erudició en la història i la sexualitat femenina al segle xx, la definició de «lesbiana» es va ampliar i va provocar un debat sobre el desig sexual com a component principal per definir què és una lesbiana. A la fi del segle xix, els sexòlegs van publicar les seves observacions sobre el desig i la conducta cap a persones del mateix sexe i van distingir les lesbianes en la cultura occidental com una entitat distintiva. Des de llavors els historiadors han tornat a examinar les relacions entre les dones i qüestionen què és el que fa que una dona o una relació pugui qualificar-se de lèsbica. El resultat d'aquest debat ha introduït tres components a l'hora d'identificar les lesbianes: conducta sexual, desig sexual, i identitat sexual.

La identitat sexual no és necessàriament la mateixa que l'orientació sexual o el comportament sexual, per diversos motius, com ara la por a identificar la seva orientació sexual en un entorn homofòbic.

La sexualitat de les dones al llarg de la història ha estat en la seva major part construïda per homes, els quals han limitat el reconeixement del lesbianisme com a possibilitat o expressió vàlida de sexualitat, a causa de l'absència masculina en una relació lèsbica. Els primers sexòlegs van basar les seves caracteritzacions de les lesbianes en la creença que les dones que desafiaven els estrictament definits rols de gènere estaven mentalment malaltes. Des de llavors, moltes lesbianes han reaccionat a la seva designació com marginades immorals mitjançant la construcció d'una subcultura basada en la rebel·lió contra els rols de gènere. El lesbianisme ha estat a vegades de moda al llarg de la història, cosa que afecta a com les lesbianes són percebudes pels altres, i com es perceben a si mateixes. Algunes dones que tenen conductes homosexuals poden rebutjar la identitat lèsbica per complet, i refusar definir-se a si mateixes com a lesbianes o bisexuals.

Les diferents maneres en què les lesbianes han estat representades en els mitjans de comunicació suggereix que la societat occidental en conjunt s'ha sentit simultàniament intrigada i amenaçada per les dones que desafien els rols de gènere femenins, i fascinada i sorpresa per les relacions romàntiques entre dones. No obstant això, les dones que adopten la identitat lèsbica comparteixen experiències que conformen un panorama similar al de la identitat ètnica: com a homosexuals, estan unides per la discriminació i el rebuig potencials que pateixen per part de les seves famílies, amistats i altres, i com a dones, tenen preocupacions diferents a les dels homes. Les condicions polítiques i les actituds socials també continuen afectant la formació de relacions i famílies lèsbiques.