Per a altres significats, vegeu «Linux (nucli)». |
Família de SO | Unix-like, programari lliure i plataforma informàtica |
---|---|
Basat en | Linux |
Versió inicial | 17 setembre 1991 |
Versió estable | |
Versió prèvia | |
Epònim | Linux, Linus Torvalds i Unix |
Característiques tècniques | |
Plataforma | DEC Alpha, x86, x86_64, ARM, PowerPC, RISC-V i MIPS |
Format | distribució digital, disc flexible, CD-ROM i DVD-ROM |
Escrit en | C, Llenguatge assemblador i Rust |
Tipus de nucli | Modular Monolític |
Equip | |
Creador/s | Linus Torvalds |
Més informació | |
Lloc web | kernel.org (anglès) |
Stack Exchange | Etiqueta |
Id. Subreddit | linux |
Guia d'usuari | Guia d'usuari |
| |
Linux és una familia de sistemes operatius formats pel Nucli del sistema operatiu (kernel) Linux juntament amb les utilitats GNU, denominat de vegades GNU/Linux. Avui en dia, hi ha moltes distribucions de programari basades en aquest sistema operatiu.[1][2] És usat per un 2,35% dels ordinadors de sobretaula i portàtils.[3]
El nucli del sistema operatiu Linux va ser creat el 1991 a Hèlsinki, quan Linus Torvalds va implementar un clon de UNIX basant-se en el seu coneixement del sistema operatiu Minix i les seves limitacions per tal d'aplicar-les a les noves possibilitats de gestió de memòria en mode protegit dels processadors Intel 80386, una arquitectura molt comuna l'any 1991 i amb millores substancials respecte anteriors versions d'ordinadors personals i de les quals Minix no en treia profit.[4] Les utilitats GNU, necessàries per tenir un sistema operatiu complet, tenen el seu origen en el projecte de Richard Stallman de crear un sistema operatiu lliure, que va començar el 1983 a la Free Software Foundation.
Aquest sistema operatiu va créixer gràcies al treball col·laboratiu de programadors de tot el món, els quals se sumaren a la crida per a desenvolupadors de Linus Torvalds en fer pública la primera versió del nucli del sistema operatiu.
Stallman insisteix que el nom correcte per aquest tipus de sistema operatiu és GNU/Linux, ja que les utilitats GNU són essencials pel seu funcionament. A la pràctica, la majoria de distribuïdors i usuaris utilitzen només el terme Linux per referir-se al sistema operatiu complet, bé per comoditat, bé perquè consideren que el nucli és la part més rellevant i la que ha de donar nom al sistema. La majoria de distribucions utilitzen el terme Linux per referir-se al sistema operatiu, tot i que n'hi ha que utilitzen "GNU/Linux", per exemple Debian i GnuLinEx. Torvalds ha dit que el nom GNU/Linux és aplicable només si es parla d'una distribució feta per GNU (d'una manera similar que RedHat Linux és una distribució feta per RedHat, etc). [5]
Greg Kroah-Hartman és el responsable del manteniment del nucli de Linux i guia el seu desenvolupament,[6] mentre que Geoffrey Knauth és el president de la Free Software Foundation des de 2020,[7] que al seu torn admet els components GNU.[8] Els individus i les corporacions desenvolupen components de tercers que no són GNU. Aquests components de tercers inclouen un ampli cos de treball i poden incloure mòduls del nucli i aplicacions i biblioteques d'usuari. Existeixen nombroses distribucions de programari del sistema operatiu Linux o GNU/Linux, algunes de les quals gestionades per empreses privades (SuSE, Mandriva, RedHat, Ubuntu) i d'altres per comunitats d'usuaris i programadors (Debian, Knoppix, Gentoo, Mepis) i fins i tot governs (LliureX, Linkat) o Instituts d'Ensenyament Secundari (BIADIX). Les diferències que tenen són bàsicament l'alliberament (o tancament) de codi a la comunitat, la incorporació (o la manca) d'interfícies gràfiques per a la gestió de nombroses aplicacions, la facilitat (o complicació) d'instal·lació i ús, i el grau de dependència d'una empresa.
Una de les parts que fa més eficients els sistemes Linux és la potència que trobem utilitzant l'intèrpret d'ordres, ja que per fer qualsevol cosa sovint es pot fer molt més ràpidament amb una simple línia d'ordres que gràficament. Per exemple, per fer una cosa tan senzilla com copiar un tipus definit de fitxers (per exemple *.jpg) d'un directori a un altre, amb l'intèrpret o consola faríem un cp *jpg /home. En la forma gràfica, hauríem de seleccionar manualment tots els arxius amb extensió .jpg, obrir una altra finestra i enganxar; això sense complicar perquè també podem fer que busqui els arxius buits i que els esborri (de tot el disc dur...), etc.