Back Linux ACE Linux Afrikaans Linux ALS ሊኑክስ Amharic Linux AN लिनक्स ANP لينكس Arabic ܠܝܢܘܟܣ ARC لينوكس ARY لينكس ARZ

Linux

Per a altres significats, vegeu «Linux (nucli)».
Linux
Modifica el valor a Wikidata
Família de SOUnix-like, programari lliure i plataforma informàtica Modifica el valor a Wikidata
Basat enLinux Modifica el valor a Wikidata
Versió inicial17 setembre 1991 Modifica el valor a Wikidata
Versió estable
6.7.6 (8 gener 2024) Modifica el valor a Wikidata
Versió prèvia
6.5-rc7 (20 agost 2023) Modifica el valor a Wikidata


EpònimLinux, Linus Torvalds i Unix Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
PlataformaDEC Alpha, x86, x86_64, ARM, PowerPC, RISC-V i MIPS Modifica el valor a Wikidata
Formatdistribució digital, disc flexible, CD-ROM i DVD-ROM Modifica el valor a Wikidata
Escrit enC, Llenguatge assemblador i Rust Modifica el valor a Wikidata
Tipus de nucliModular Monolític
Equip
Creador/sLinus Torvalds Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Lloc webkernel.org (anglès) Modifica el valor a Wikidata
Stack ExchangeEtiqueta Modifica el valor a Wikidata
Id. Subredditlinux Modifica el valor a Wikidata
Guia d'usuariGuia d'usuari Modifica el valor a Wikidata

Linux és una familia de sistemes operatius formats pel Nucli del sistema operatiu (kernel) Linux juntament amb les utilitats GNU, denominat de vegades GNU/Linux. Avui en dia, hi ha moltes distribucions de programari basades en aquest sistema operatiu.[1][2] És usat per un 2,35% dels ordinadors de sobretaula i portàtils.[3]

El nucli del sistema operatiu Linux va ser creat el 1991 a Hèlsinki, quan Linus Torvalds va implementar un clon de UNIX basant-se en el seu coneixement del sistema operatiu Minix i les seves limitacions per tal d'aplicar-les a les noves possibilitats de gestió de memòria en mode protegit dels processadors Intel 80386, una arquitectura molt comuna l'any 1991 i amb millores substancials respecte anteriors versions d'ordinadors personals i de les quals Minix no en treia profit.[4] Les utilitats GNU, necessàries per tenir un sistema operatiu complet, tenen el seu origen en el projecte de Richard Stallman de crear un sistema operatiu lliure, que va començar el 1983 a la Free Software Foundation.

Aquest sistema operatiu va créixer gràcies al treball col·laboratiu de programadors de tot el món, els quals se sumaren a la crida per a desenvolupadors de Linus Torvalds en fer pública la primera versió del nucli del sistema operatiu.

Stallman insisteix que el nom correcte per aquest tipus de sistema operatiu és GNU/Linux, ja que les utilitats GNU són essencials pel seu funcionament. A la pràctica, la majoria de distribuïdors i usuaris utilitzen només el terme Linux per referir-se al sistema operatiu complet, bé per comoditat, bé perquè consideren que el nucli és la part més rellevant i la que ha de donar nom al sistema. La majoria de distribucions utilitzen el terme Linux per referir-se al sistema operatiu, tot i que n'hi ha que utilitzen "GNU/Linux", per exemple Debian i GnuLinEx. Torvalds ha dit que el nom GNU/Linux és aplicable només si es parla d'una distribució feta per GNU (d'una manera similar que RedHat Linux és una distribució feta per RedHat, etc). [5]

Greg Kroah-Hartman és el responsable del manteniment del nucli de Linux i guia el seu desenvolupament,[6] mentre que Geoffrey Knauth és el president de la Free Software Foundation des de 2020,[7] que al seu torn admet els components GNU.[8] Els individus i les corporacions desenvolupen components de tercers que no són GNU. Aquests components de tercers inclouen un ampli cos de treball i poden incloure mòduls del nucli i aplicacions i biblioteques d'usuari. Existeixen nombroses distribucions de programari del sistema operatiu Linux o GNU/Linux, algunes de les quals gestionades per empreses privades (SuSE, Mandriva, RedHat, Ubuntu) i d'altres per comunitats d'usuaris i programadors (Debian, Knoppix, Gentoo, Mepis) i fins i tot governs (LliureX, Linkat) o Instituts d'Ensenyament Secundari (BIADIX). Les diferències que tenen són bàsicament l'alliberament (o tancament) de codi a la comunitat, la incorporació (o la manca) d'interfícies gràfiques per a la gestió de nombroses aplicacions, la facilitat (o complicació) d'instal·lació i ús, i el grau de dependència d'una empresa.

Una de les parts que fa més eficients els sistemes Linux és la potència que trobem utilitzant l'intèrpret d'ordres, ja que per fer qualsevol cosa sovint es pot fer molt més ràpidament amb una simple línia d'ordres que gràficament. Per exemple, per fer una cosa tan senzilla com copiar un tipus definit de fitxers (per exemple *.jpg) d'un directori a un altre, amb l'intèrpret o consola faríem un cp *jpg /home. En la forma gràfica, hauríem de seleccionar manualment tots els arxius amb extensió .jpg, obrir una altra finestra i enganxar; això sense complicar perquè també podem fer que busqui els arxius buits i que els esborri (de tot el disc dur...), etc.

  1. ↑ «Distrowatch». [Consulta: 20 octubre 2015].
  2. ↑ «Linux». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Desktop Operating System Market Share Worldwide - Sep 2021». [Consulta: 2 octubre 2021].
  4. ↑ «Breve historia de Linux» (en espanyol). Instituto Universitario de Microelectrónica Aplicada - Universidad de las Palmas de Gran Canaria. Arxivat de l'original el 16 de setembre 2015. [Consulta: 21 octubre 2015].
  5. ↑ «Linus Torvalds, Linux and GNU/Linux» (en anglès), 03-09-2009. [Consulta: 15 juliol 2019].
  6. ↑ «About Us - The Linux Foundation». [Consulta: 1r octubre 2018].
  7. ↑ «FSF Staff and Board». [Consulta: 9 agost 2020].
  8. ↑ «Free software is a matter of liberty, not price — Free Software Foundation — working together for free software». Fsf.org. Arxivat de l'original el 14 juliol 2012. [Consulta: 12 juliol 2012].

Developed by StudentB