Literatura en esperanto

Bandera de l'esperantoEsperanto
	Aquest article pertany a la sèrie de l'esperanto
Idioma
	Esperanto \| Convenció X \| Correlatius \| Gramàtica \| Lletres \| Fonologia \|
Història
	Història \| Zamenhof \| Protoesperanto \| Fundamento \| Unua Libro \| Declaració de Boulogne \| Manifest de Praga \|
Cultura
	Cultura \| Esperantistes \| Esperantujo \| Cinema \| La Espero \| Literatura \| Parlants natius \| Bandera \| Dia de Zamenhof
Organitzacions i serveis
	Acadèmia d'Esperanto \| Pasporta Servo \| TEJO \| UEA \| SAT \| Congrés mundial
Associacions d'esperanto
	Països Catalans \| Món
Temes relacionats
	Llengua auxiliar \| Llengua planificada \| Ido \| Interlingua \| Volapük \| Anacionalisme
Wikimedia
	Vikipedio \| Vikivortaro \| Vikicitaro \| Vikifonto \| Vikilibroj \| Vikikomunejo \| Vikispecoj

La literatura esperantista està lligada amb els orígens de la llengua esperanto. El doctor L. L. Zamenhof, l'iniciador de la llengua internacional Esperanto, més que escriure una gramàtica i un diccionari de milers de pàgines, el que va fer, va ser traduir el màxim nombre d'obres mestres com li fou possible: Hamlet de Shakespeare o una part de La Bíblia en són un parell d'exemples. La seva filosofia era que això serviria per a perfeccionar la llengua, posant-la a prova amb les llengües naturals. Aquesta tendència donà els seus fruits: de les 912 arrels inicials, l'esperanto passà a tenir-ne 2.126 l'any 1908. El Plena Ilustrita Vortaro, que és el diccionari més important de la llengua internacional esperanto, fou publicat l'any 1970. Actualment té al voltant de 17.000 entrades i es calcula que es poden formar més de 100.000 paraules.