La Literatura furlana és el conjunt d'obres de la zona de parla furlà, principalment a la província italiana del Friül-Venècia Júlia.
Ja al segle v el bisbe Sant Jeroni informa que ha de fer traduir del llatí al romanç el sermons per als seus fidels. Però els primers texts en furlà daten del 1150, el Rodul censuâl di Aquilee, i fins al 1300 no es va fer la primera producció poètica, quan el 1355 es compon la Carta de Gemona, considerada el testimoni escrit més antic en furlà, juntament amb tres poesies anònimes de caràcter realista, popular i provençalitzant. També destaca la producció popular com la villotta, cant popular original, les natale i els corots (cants funeraris).
Per altra banda, en la composició De vulgari eloquentia (1305-1319) de Dante Alighieri, aquest fa l'afirmació «…Forum Iuli vero et Istria non nisi leve Ytalie esse possunt». Fins i tot, el 1324 va fer un comentari a la Divina Comèdia en furlà. D'aquesta època destaquen Piruz miò doz inculurît (1380) escrit notarial potser d'Antoni Porenzoni, notari de Cividât entre 1365 i 1430; i Bielo dumlo di valôr (1416-1417) del també notari cividalès Simon Victoris da Feltro.