Litre

Aquest article tracta sobre la unitat de mesura. Si cerqueu la planta, vegeu «salicària».
Infotaula d'unitatLitre

Exemple de mesures del litre, mitjançant un volum cúbic, segons la definició basada en el decímetre cúbic Modifica el valor a Wikidata
Tipusunitat de volum i unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen i accepten Modifica el valor a Wikidata
Unitat devolum Modifica el valor a Wikidata
Símboll Modifica el valor a Wikidata
Conversions d'unitats
A unitats del SI0,001 m³ Modifica el valor a Wikidata
A unitats estàndard1 dm³
1.000 cm³
0,1 dal
0,01 hl Modifica el valor a Wikidata
Un recipient amb indicacions del volum de líquid contingut, fins a 1 litre.
Proveta de laboratori que mesura fins a un litre.

El litre de símbol l o bé L, lletra ela en minúscula o en majúscula, és des del 1964 un nom especial per al decímetre cúbic (dm³) segons decisió presa a la 12a Conferència General de Pesos i Mesures[1] (CGPM). La unitat de volum del Sistema Internacional d'Unitats (SI) és el metre cúbic (m³), el litre equival a una mil·lèsima de metre cúbic. El símbol L va ser adoptat el 1979 a la 16a Conferència General de Pesos i Mesures i és recomanat per tal d'evitar confusions amb la xifra 1.

Tot i que no és una unitat de mesura del Sistema Internacional, el SI n'accepta l'ús tot i que recomana la utilització de les unitats del SI,[2] i és una unitat molt usada en la vida diària, però no es recomana la seva utilització en el camp de ciència.

D'aquesta manera, tot i no recomanar-se l'ús del litre ni pertànyer al SI, pot fer-se servir juntament amb unitats del SI, tal com es fa en l'actualitat amb unitats com l'hora o el dia.[3]

L'etimologia de la unitat deriva d'una antiga unitat de volum francesa, el litron, a través de la unitat Medieval litra (en llatí). Aquest últim nom prové al mateix temps d'una unitat grega d'aproximadament 16 unces. El sistema mètric francès prengué el litre com a unitat bàsica, en la creació d'un sistema propi de mesures.[4]

  1. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades 12CGPM
  2. «The International System of Units» p. 124.. Oficina Internacional de Pesos i Mesures, 2006. Els "dies" i les "hores" són exemples d'altres unitats no del SI que són acceptades pel SI.
  3. ««Days» and «hours» are examples of other non-SI units that SI accepts.» (en anglès) p. 124.. Bureau International des Poids et Mesures, 2006.
  4. Schwartzman, Steven. MAA. The words of mathematics: an etymological dictionary of mathematical terms used in English (en anglès), 1994, p. 128. ISBN 0883855119. 

Developed by StudentB