Livermori

Livermori
	116Lv
	moscovi ← livermori → tennes
Aspecte
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	livermori, Lv, 116
Categoria d'elements	Desconeguda; (però probablement un metall del bloc p¡)
Grup, període, bloc	16, 7, p
Pes atòmic estàndard	[293]
Configuració electrònica	[Rn] 5f14 6d10 7s2 7p4 (predit); 2, 8, 18, 32, 32, 18, 6(predit);
Propietats físiques
Fase	Sòlid (predit)
Densitat; (prop de la t. a.)	12,9 g·cm−3(predit)
Punt de fusió	637–780 K, 364–507 °C((extrapolat))
Punt d'ebullició	1.035–1.135 K, 762–862 °C((extrapolat))
Entalpia de fusió	7,61 kJ·mol−1((extrapolat))
Entalpia de vaporització	42 kJ·mol−1 (predit)
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	−2, +2, +4; (predit)
Energies d'ionització; (més)	1a: 723,6 kJ·mol−1 (predit)
	2a: 1.331,5 kJ·mol−1 (predit)
	3a: 2.846,3 kJ·mol−1 (predit)
Radi atòmic	183 pm(predit)
Radi covalent	162–166 pm (extrapolat)
Miscel·lània
Nombre CAS	54100-71-9
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops del livermori

El livermori és un element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és Lv i el seu nombre atòmic és 116. Pertany al grup 16 dels calcògens i al 7è període. La seva configuració electrònica és [Rn] 6d¹⁰ 7s² 7p⁴. Fou sintetitzat per un grup de científics russos i estatunidencs el 2000. El seu nom ve donat en honor del Laboratori Nacional Lawrence Livermore, a Livermore, Califòrnia, Estats Units, membres del qual participaren en el descobriment. S'han observat quatre isòtops, caps d'ells estable, per la qual cosa no s'han pogut fer a hores d'ara estudis experimentals sobre les seves propietats.^[5]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3rd. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Bonchev, Danail; Kamenska, Verginia «Predicting the Properties of the 113–120 Transactinide Elements». J. Phys. Chem., 85, 1981, pàg. 1177–1186. DOI: 10.1021/j150609a021.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498.
↑ Thayer, John S. Relativistic Effects and the Chemistry of the Heavier Main Group Elements. 10, 2010, p. 83 (Challenges and Advances in Computational Chemistry and Physics). DOI 10.1007/9781402099755_2. ISBN 978-1-4020-9974-8.
↑ «Flevorio y Livermorio, nuevos elementos de la tabla periódica» (en castellà). europapress.es, 01-12-2011. [Consulta: 27 maig 2014].

[Haire-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3rd. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1.

[B&K-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Bonchev, Danail; Kamenska, Verginia «Predicting the Properties of the 113–120 Transactinide Elements». J. Phys. Chem., 85, 1981, pàg. 1177–1186. DOI: 10.1021/j150609a021.

[BFricke-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498.

[Thayer-4] Thayer, John S. Relativistic Effects and the Chemistry of the Heavier Main Group Elements. 10, 2010, p. 83 (Challenges and Advances in Computational Chemistry and Physics). DOI 10.1007/9781402099755_2. ISBN 978-1-4020-9974-8.

[5] «Flevorio y Livermorio, nuevos elementos de la tabla periódica» (en castellà). europapress.es, 01-12-2011. [Consulta: 27 maig 2014].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]