Tipus | llei de la República Popular de la Xina llei tankōbon | ||
---|---|---|---|
Autor | Comitè Permanent de l'Assemblea Popular Nacional | ||
Promulgació | 13è Comitè Permanent de l'Assemblea Popular Nacional | ||
Data de publicació | 30 juny 2020 | ||
Entrada en vigor | 30 juny 2020 | ||
Estat | República Popular de la Xina | ||
Jurisdicció | Hong Kong i República Popular de la Xina | ||
Signatari | |||
Llengua del terme, de l'obra o del nom | xinès | ||
Preu | 6 ¥ | ||
Causa | decisió de l'Assemblea Popular Nacional sobre la Llei de seguretat nacional de Hong Kong | ||
Efectes | Normes d'aplicació de l'article 43 de la Llei de la República Popular de la Xina sobre la salvaguarda de la seguretat nacional a la regió administrativa especial de Hong Kong | ||
Obra completa a | gld.gov.hk… | ||
Llei de seguretat nacional de Hong Kong | ||
---|---|---|
Xinès tradicional: | 香港國家安全法 | |
Xinès simplificat: | 香港国家安全法 | |
Mandarí | ||
Pinyin: | Xiānggǎng guójiā ānquán fǎ | |
Cantonès | ||
Jyutping: | Hoeng1 gong2 gwok3 gaa1 on1 cyun4 faat3 | |
Llei de la República Popular de la Xina per a Salvaguardar la Seguretat Nacional en la Regió Administrativa Especial de Hong Kong | ||
Xinès tradicional: | 中華人民共和國香港特別行政區維護國家安全法 | |
Xinès simplificat: | 中华人民共和国香港特别行政区维护国家安全法 | |
Mandarí | ||
Pinyin: | Zhōnghuá rénmín gònghéguó xiānggǎng tèbié xíngzhèngqū wéihù guójiā ānquán fǎ | |
Cantonese | ||
Jyutping: | Zung1 waa4 jan4 man4 gung6 wo4 gwok3 Hoeng1 gong2 Dak6 bit6 Hang4 zing3 keoi1 wai4 wu6 gwok3 gaa1 on1 cyun4 faat3 |
La llei de seguretat nacional de Hong Kong, oficialment «Llei de la República Popular de la Xina per a Salvaguardar la Seguretat Nacional a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong», és una polèmica legislació sobre seguretat ciutadana que va promulgar l'Assemblea Popular Nacional de la Xina per a Hong Kong el 30 de juny de 2020. Aquesta llei prohibeix els actes contra el govern xinès, que seran processats per la justícia xinesa, i estableix penes d'entre tres anys i cadena perpètua.[1][2][3]
Les veus crítiques a aquesta norma consideren que suposa una pèrdua de drets com la llibertat d'expressió, la fi de la independència del poder judicial hongkonguès i una invasió de les competències que Llei Bàsica de Hong Kong atribueix a aquest territori.[1][4]