La llei dels gasos ideals és una equació d'estat que relaciona la pressió, , el volum, , la temperatura, , i la quantitat de substància, , d'un gas ideal; un gas hipotètic les molècules del qual són totalment lliures i on no hi ha cap interacció entre elles.[1]
Aquesta llei es pot derivar de la teoria cinètica dels gasos i es basa en tres hipòtesis:[2]
- el gas està compost d'un nombre elevat de molècules, que es mouen de manera aleatòria i obeeixen les lleis de Newton del moviment
- el volum de les molècules és molt petit comparat amb l'espai que ocupa el gas, i és negligible
- no hi ha cap altra força que actuï sobre les molècules que no siguin les col·lisions, que són elàstiques i de durada negligible.
Tot i que cap gas té aquestes característiques, la llei descriu de manera força precisa el comportament dels gasos reals, especialment en condicions de temperatura elevada i baixa pressió, atès que la distància entre les molècules i la seva velocitat augmenta fent més difícil la interacció entre elles. I inversament, quan el gas es troba a prop de seu punt de condensació, la llei no es compleix.[2]
L'equació d'estat que defineix un gas ideal és:
|
On és el nombre de mols del gas, és el volum ocupat pel gas, és la pressió, la temperatura i és la constant dels gasos.
El valor de és:
La contant dels gasos està relacionada amb el nombre d'Avogadro () i la constant de Boltzmann ():
- ↑ (Gas) Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 11. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 493. ISBN 84-7739-006-1.
- ↑ 2,0 2,1 «Perfect gas» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. Arxivat de l'original el 8 d’agost 2020. [Consulta: 8 octubre 2021].