Lliurepensament

El lliurepensament és una doctrina que defén el pensament lliure, sense acceptar cap autoritat dogmàtica,[1] sigui de la naturalesa que sigui. Un lliurepensador preconitza d'emprar l'anàlisi racional i crítica davant de tota proposició i refusa qualsevol argumentació d'autoritat.

Té una basa en l'actitud dels grecs i romans, quan molts filòsofs i escriptors no feien servir qualsevol veritat revelada en la reflexió filosòfica i científica o criticaven la superstició.[2] En la seva forma moderna rau en les idees de la Il·lustració francesa i anglesa.[3]

Aquesta actitud es troba llargament lligada a concepcions oposades que qüestionen la naturalesa de les religions, tals com l'ateisme, l'agnosticisme o el racionalisme. Igualment, la idea és relacionada amb l'escepticisme i l'humanisme i en l'essència de la francmaçoneria i l'anarquisme contemporanis.

  1. «lliurepensament -». Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. [Consulta: 27 setembre 2024].
  2. Citot, Vincent. «La philosophie romaine importe moins pour compléter le catalogue des grandes doctrines que pour penser le cycle d’une évolution intellectuelle». A: Grandeur et décadence de la philosophie romaine, p. 199-270. ISBN 978-2-35338046-6. 
  3. Hoffmeister, Johannes. Wörterbuch der philosophischen Begriffe: Hrsg. von Johannes Hoffmeister (en alemany). Hamburg: F. Meiner, 1955, p. 236. 

Developed by StudentB