Back Lockheed L-1011 TriStar Afrikaans Lockheed L-1011 TriStar AN لوكهيد إل-1011 تراي ستار Arabic Lockheed L-1011 TriStar Czech Lockheed L-1011 TriStar Danish Lockheed L-1011 TriStar German Lockheed L-1011 TriStar English Lockheed L-1011 TriStar Esperanto Lockheed L-1011 TriStar Spanish لاکهید ال-۱۰۱۱ تری‌استار Persian

Lockheed L-1011 TriStar

Infotaula d'aeronauLockheed L-1011 TriStar
Tipusavió de fuselatge ample trireactor Modifica el valor a Wikidata
FabricantLockheed Corporation Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Primer vol16 novembre 1970 Modifica el valor a Wikidata
Dimensions16,87 (alçària) × 54,17 (longitud) m
En servei26 abril 1972 Modifica el valor a Wikidata –
Úsaviació comercial Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
   Royal Air Force
   Delta Air Lines
   British Airways
   Eastern Air Lines (mul) Tradueix
   Air Canada
   Air Transat
   LTU Internacional
   Cathay Pacific
   Air Atlanta Icelandic (en) Tradueix
   All Nippon Airways
   TAP Portugal
   EuroAtlantic Airways (en) Tradueix
British Airtours (en) Tradueix
   Pan American World Airways
   Northrop Grumman Space Systems Modifica el valor a Wikidata
PropulsorRolls-Royce RB211 Modifica el valor a Wikidata
Configuració d'alamonoplà Modifica el valor a Wikidata
Producció1968 — 1984 Modifica el valor a Wikidata
Construïts250 Modifica el valor a Wikidata

El Lockheed L-1011 TriStar, comunament anomenat L-1011 (llegit «L-ten-eleven» en anglès) o simplement TriStar,[1] és un avió comercial de reacció de fuselatge ample, fabricat per la companyia estatunidenca Lockheed Corporation. Va ser el tercer avió amb aquestes característiques en entrar en servei, després del Boeing 747 i del McDonnell Douglas DC-10, i igual que aquest últim, el TriStar disposa d'una configuració de tres motors.[2]

El 1966, Lockheed va començar a treballar en el que va ser el seu primer avió de reacció comercial, a petició de l'aerolínia estatunidenca American Airlines, que requeria d'un avió per desplaçaments de radi mig, de gran capacitat però amb una longitud màxima de 56 metres, és a dir, de menor grandària que el Boeing 747.[2] En el plec de condicions que havia sol·licitat American Airlines, també demanaven motors potents, amb menor consum i baix manteniment, per tal de transportar el màxim nombre de persones al menor cost per seient.[3] El desenvolupament del TriStar no va estar exempt de problemes, a causa de les dificultats financeres que van posar en risc la producció del prototip i l'evolució de l'avió,[4] doncs Lockheed passava per problemes financers causats pel sobrecost de l'avió de transport Lockheed C-5 Galaxy i per la cancel·lació del programa de l'helicòpter de combat Lockheed AH-56 Cheyenne.[4] A més, va haver d'enfrontar-se a la fallida del fabricant britànic Rolls-Royce, provocada pels alts costos de desenvolupament del motor que equipava el L-1011, el RB211-22B.[5]

El L-1011 va rebre el sobrenom de The Whisper Liner (en català: «el xiuxiuejador») en honor dels seus potents i silenciosos motors.[6] Així mateix, va tindre una molt bona reputació quant a l'eficiència del servei, eficiència econòmica i, especialment, en qüestions tecnològiques per l'experiència de Lockheed en tecnologia aplicada en aviació, sent considerat l'avió més avançat durant els seus primers anys al mercat.[1][7] No obstant això, no només va ser l'aparell més avançat de l'època, sinó que es van aplicar nous procediments en la seva construcció que no havien estat emprats fins llavors.[8] Encara que després de la fi de la producció, Lockheed es va retirar del negoci de l'aviació comercial a causa del fracàs de vendes del TriStar, les quals estaven per sota de l'objectiu previst.[9]

Entre 1968 i 1984 van ser fabricats un total de dos-cents cinquanta TriStar.[10] Des de la seva entrada en servei, el L-1011 ha estat involucrat en 56 incidents,[11] incloent 10 accidents aeris,[12] i 534 persones mortes.[13]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Lockheed Classics - Lockheed Civil Designs» (en anglès). Lockheed Classics. Arxivat de l'original el 2012-04-28. [Consulta: 18 novembre 2010].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Widebody propulsion competition» (en anglès). Flight International, 18-12-1976 [Consulta: 21 novembre 2010].
  3. ↑ Bertrán, Gustavo «Lockheed L-1011 Tristar. El trirreactor tres estrellas». Avion Revue Internacional, núm. 397, 7-2015, pàg. 76-82.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Commercial aviation of the world - Lockheed California» (en anglès). Flight International, 12-10-1985 [Consulta: 21 novembre 2010].
  5. ↑ «Red Ink at Rolls-Royce» (en anglès). Time, 23-11-1970 [Consulta: 22 octubre 2010]. Arxivat 2013-08-22 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-08-22. [Consulta: 4 juny 2017].
  6. ↑ «Aircraft nicknames» (en anglès). b737.org.uk. [Consulta: 22 octubre 2010].
  7. ↑ «DEPARTMENT OF TRANSPORTATION - FEDERAL AVIATION ADMINISTRATION - TYPE CERTIFICATE DATA SHEET A23WE» (en anglès). Federal Aviation Administration. Arxivat de l'original el 2011-01-25. [Consulta: 22 octubre 2010].
  8. ↑ «L-1011 Technical Profile» (en anglès). Lockheed Corporation. Arxivat de l'original el 2011-01-25. [Consulta: 22 octubre 2010].
  9. ↑ «Catch a Falling TriStar» (en anglès). Time, 21-12-1981 [Consulta: 22 octubre 2010]. Arxivat 2013-08-26 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-08-26. [Consulta: 4 juny 2017].
  10. ↑ «Virtual Aircraft Museum - Lockheed 1011 Tri Star» (en anglès). Aviastar. [Consulta: 22 octubre 2010].
  11. ↑ «Lockheed L-1011 Tristar incidents» (en anglès). Aviation-safety.net, 13-08-2008. [Consulta: 25 novembre 2010].
  12. ↑ «Lockheed L-1011 Tristar hull-losses» (en anglès). Aviation-safety.net, 13-08-2008. [Consulta: 25 novembre 2010].
  13. ↑ «Lockheed L-1011 Tristar Statistics» (en anglès). Aviation-safety.net, 13-08-2008. [Consulta: 25 novembre 2010].

Developed by StudentB