La longitud del node ascendent (símbol ) és un dels elements orbitals utilitzats per a especificar l'òrbita d'un cos celeste.[1] Per a un objecte que orbita el Sol, és l'angle que va des del punt vernal fins al node ascendent de l'objecte, amb vèrtex en el Sol, mesurat en el pla de referència (l'eclíptica) i en sentit directe.