Back Ludwig Boltzmann Afrikaans لودفيغ بولتزمان Arabic لودفيج بولتزمان ARZ Ludwig Boltzmann AST Lüdviq Bolsman Azerbaijani لودویق بولتسمان AZB Людвіг Больцман Byelorussian Лудвиг Болцман Bulgarian লুডভিগ বোলৎসমান Bengali/Bangla Ludwig Boltzmann BS
Ludwig Edward Boltzmann (Viena, 20 de febrer del 1844 - Duino, Itàlia, 5 de setembre del 1906) va ser un físic i filòsof austríac pioner de la mecànica estadística i un fervent defensor de l'existència dels àtoms. Validant la hipòtesi de Demòcrit segons la qual «la matèria pot ser considerada com un conjunt d'entitats indivisibles», Boltzmann, amb l'ajut de la seva equació cinètica anomenada «de Boltzmann», va teoritzar sobre nombroses equacions de mecànica dels fluids.[1] El 1877 va proporcionar la definició actual d'entropia, , on Ω és el nombre de microestats l'energia dels quals és igual a l'energia del sistema, interpretada com una mesura del desordre estadístic d'un sistema.[2] Max Planck va anomenar la constant kB com la constant Boltzmann.[3]
En el transcurs de la seva carrera de físic, Boltzmann va tenir igualment l'ocasió d'adoptar un punt de vista filosòfic més general sobre les ciències. Tot inscrivint-se plenament en la tradició de filosofia de les ciències austríaques, les seves posicions poden igualment ser considerades alhora com una anticipació de les concepcions de Thomas Kuhn relatives a les revolucions científiques. Partidari d'un enfocament evolucionista inspirat dels treballs de Charles Darwin, Boltzmann considerà les teories científiques com tantes «imatges del món» susceptibles d'evolucionar en funció del nostre marc cultural. Va desenvolupar igualment la tesi segons la qual el coneixement consisteix principalment en una elaboració de models, i va sistematitzar aquesta idea a l'article Model que redacta per a l'Encyclopædia Britannica. Aquestes concepcions exercirien una influència decisiva sobre el positivisme lògic del Cercle de Viena, així com sobre Ludwig Wittgenstein que va reconèixer en ell una de les seves influències principals.
- ↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 27 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.
- ↑ Klein, Martin. «Boltzmann, Ludwig». A: Encyclopædia Britannica (en anglès). 3. Commemorative Edition for Expo 70. Chicago: William Benton, 1970, p. 893a. ISBN 0-85229-135-3.
- ↑ Partington, J.R.. An Advanced Treatise on Physical Chemistry. 1, Fundamental Principles, The Properties of Gases. Longmans, Green and Co., 1949, p. 300.