Back Magenta Afrikaans أحجواني Arabic Maxenta AST Madjenta (rəng) Azerbaijani آچیق بنؤوشه‌یی AZB Magénta BAN Маджэнта Byelorussian Маджента (цвят) Bulgarian ম্যাজেন্টা Bengali/Bangla Magenta (liv) Breton

Magenta (color)

Infotaula de colorMagenta
Coordenades de color
Triplet hexadecimal#FF00FF
RGB (r, g, b)(255, 0, 255)
CMYK (c, m, y, k)(0, 255, 0, 0)
HSV (h, s, v)(300°, 100%, 100%)
Més informació
Epònimbatalla de Magenta Modifica el valor a Wikidata

El magenta s'obté barrejant pigments de color roig i de color blau. És un to proper al fúcsia, al rosa i al lila. És el color complementari del verd. El magenta és un color primari substractiu.

El color va ser sintetitzat per primera vegada el 1858 pel químic francès François-Emmanuel Verguin (1814 - 64) que va oxidar anilina amb clorur d'estany (IV) al seu laboratori a Saint-Maurice-l'Exil. En honor de la victòria dels aliats francopiemontesos sobre l'exèrcit austríac en la batalla de Magenta del 4 de juny 1859,[1] Verguin va donar el nom de la ciutat de Magenta al color nou[2] quan va depositar-ne la patent.[3] El 1859 Verguin va vendre la patent als tintorers de Lió, els germans Renard, que van rebatejar-lo fucsina «per la seva semblança al color de les flors de fúcsia».[4] Per la seva inestabilitat, el pigment avui no s'utilitza massa, però el nom de magenta va quedar.

Una mostra del color magenta:

  1. ↑ Tucker, Spencer. Battles That Changed History (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p. 332. ISBN 1598844296. 
  2. ↑ Nebbia, Giorgio. «L'anilina e i suoi colori». A: La chimica in Italia (en italià). Brescia: Museo de la instustria i del lavoro, p. 3. 
  3. ↑ Abelshauser, Werner. Die BASF: eine Unternehmensgeschichte (en alemany). Múnic: Ed. C.H.Beck, 2002, p. 24. ISBN 9783406495267. 
  4. ↑ «Une fabrique de couleurs à Lyon au 19e siècle. Une Fabrique de l'innovation: la saga des colorants à Lyon au 19e siècle» (en francès). Point d'actu. Biblioteca municipal de Lió. Arxivat de l'original el 2014-10-12. [Consulta: 8 octubre 2014].

Developed by StudentB