Back كومنولث كتالونيا Arabic Κοινοπολιτεία της Καταλονίας Greek Commonwealth of Catalonia English Mancomunidad de Cataluña Spanish Kataluniako Mankomunitatea Basque Mancommunauté de Catalogne French Mancomunitat de Catalunya Galician Mancomunitat de Catalunya Italian Mancomunidade da Catalunha Portuguese Каталонское содружество Russian
| |||||
|
| |||||
| |||||
| Informació | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Capital | Barcelona | ||||
| Idioma oficial | Castellà (oficial), català (oficiós, emprat de facto per la Mancomunitat) | ||||
| Període històric Restauració borbònica | |||||
| Establiment | 6 d'abril de 1914 | ||||
| Aprovació del dret de mancomunitats provincials | 18 de desembre de 1913 | ||||
| Inici de la Dictadura de Primo de Rivera | 13 de setembre de 1923 | ||||
| Dissolució | 20 de març de 1925 | ||||
| Política | |||||
| Forma de govern | Mancomunitat de províncies | ||||
| President de la Mancomunitat de Catalunya | |||||
| • 1914-1917: | Enric Prat de la Riba | ||||
| • 1917-1924: | Josep Puig i Cadafalch | ||||
| • 1924: | Carlos de Lossada y Canterac (imposat) | ||||
| • 1924-1925: | Alfons Sala i Argemí (imposat) | ||||
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.[1] Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.[2]
Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917) i un cop mort aquest, per Josep Puig i Cadafalch (1917-1923), militants tots dos de la Lliga Regionalista, i es va convertir en un ens bàsic que va contribuir a modernitzar un país.[3] Una de les màximes de Prat de la Riba que defineixen la Mancomunitat fou: «Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera».[4] Després del cop d'Estat de Primo de Rivera, Alfons Sala va presidir-la entre 1923 i 1925.
En general, la Mancomunitat de Catalunya va dur a terme una important tasca de creació d'infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència, cultura i sanitat.[2] També va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educatives i va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana.[2]
- ↑ Mestre, 1998: p. 642, entrada: "Mancomunitat de Catalunya"
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Centenari de la Mancomunitat de Catalunya (1914 - 1925)». Tricentenari del 1714 (Generalitat de Catalunya). Arxivat de l'original el 19 de desembre 2013. [Consulta: 27 abril 2013].
- ↑ Marimon, 18/12/2013.
- ↑ Marimon, 18-12-2013.