El manga (漫画, en kanji; まんが, en hiragana; マンガ, en katakana) és el còmic d'origen japonès, desenvolupat al final del segle xix.[1][2][3] No obstant això, la seva forma moderna data poc després de la Segona Guerra Mundial.[4] El manga ha tingut un llarg i complex precursor en la història de l'art japonès.[5][6][7]
El manga és un còmic apte per a totes les edats.[2] Inclou una àmplia gamma de temes: acció-aventura, romanç, esports, drama històric, comèdia, ciència-ficció-fantasia, misteri, terror, sexualitat, el món de les empreses i el comerç entre d'altres.[2] Des de la dècada de 1950, el manga s'ha tornat una part important de la indústria de l'editorial japonesa,[4][8] que ha representat un mercat de 612 mil milions de iens al Japó el 2020[9] (aproximadament 4,30 mil milions d'euros a l'època).[10] A escala mundial, el manga cada vegada ha anat obtenint més popularitat.[11][12] Els mangues són normalment impresos sense color,[13] tot i que alguns s'hi fan, amb color, ja siguin només algunes pàgines, capítols especials o tot sencer.[14] Normalment, els mangues són publicats per primera vegada en revistes d'antologies de tiratge setmanal o mensual (com la Shonen Jump o la Big Comic). Aquestes revistes d'antologies contenen centenars de pàgines i desenes d'històries individuals escrites per diversos autors. Són impreses en paper de diari i són d'un sol ús.[2][7] Si la sèrie té èxit, els capítols són recollits en una sèrie de volums anomenats tankōbons (Normalment de 9 a 11 capítols).[2][7] Un dibuixant de manga (mangaka) normalment treballa amb uns pocs assistents en un petit estudi i s'associa amb un redactor creatiu d'una companyia de publicitat comercial.[4] Si una sèrie manga és prou popular, pot ser portada a l'animació en un format anomenat anime,[15] encara que a vegades és a l'inrevés i és el manga qui surt de pel·lícules d'animació.[16]
"Manga" com un terme que s'utilitza fora del Japó es refereix específicament als còmics publicats originalment al Japó.[17] Tanmateix, hi ha el manga i els còmics influenciats pel manga, entre els quals es destaquen especialment a Taiwan («manhua»), Corea del Sud («manhwa»),[18][19] i a la República Popular de la Xina; en particular de Hong Kong («manhua»).[20] A França, «la nouvelle manga» s'ha desenvolupat com una forma de bande dessinée extretes en els estils influenciats pel manga japonès.[21] Als Estats Units, la gent es refereix al manga produït al seu país com a còmics amerimanga.[22]
↑Lent, John A. «Introduction». A: University of Hawai'i Press. Illustrating Asia: Comics, Humor Magazines, and Picture Books (en anglès), 2001, p. 3-4. ISBN 0-8248-2471-7.
↑ 2,02,12,22,32,4Gravett, Paul. Manga: Sixty Years of Japanese Comics (en anglès). Nova York: Harper Design, 2004, p. 8. ISBN 1-85669-391-0.
↑ 4,04,14,2Kinsella, Sharon 2000. Adult Manga: Culture and Power in Contemporary Japanese Society. Honolulu: University of Hawai'i Press. ISBN 978-0-8248-2318-4
↑Kern, Adam. 2006. Manga from the Floating World: Comicbook Culture and the Kibyōshi of Edo Japan Cambridge: Harvard University Press. ISBN 978-0-674-02266-9
↑Patten, Fred. Watching Anime, Reading Manga: 25 Years of Essays and Reviews (en anglès). Berkeley, CA: Stone Bridge Press, 2004. ISBN 978-1-880656-92-1.
↑Katzenstein, Peter. J.; Takashi, Shiraishi. Network Power: Japan in Asia. Ithaca, NY: Cornell University Press, 1997. ISBN 978-0-8014-8373-8.
↑Kittelson, Mary Lynn. 1998. The Soul of Popular Culture: Looking at Contemporary Heroes, Myths, and Monsters. Chicago: Open Court. ISBN 978-0-8126-9363-8