Back Manigeïsme Afrikaans ማኒኪስም Amharic المانوية Arabic مانويه ARZ Maniqueísmu AST Manixeizm Azerbaijani مانیلیک AZB Маніхейства Byelorussian Маніхейства BE-X-OLD Манихейство Bulgarian
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Història | |
|---|---|
| Creació | 216 ↔ 277 |
| Fundador | Manie (kish) |
| Data de dissolució o abolició | segle XIV segle XIII |
| ' | Arzhang (en)  |
| ' | Fundamental Epistle (en) |
| 242 | Shabuhragan (en) |
| segle III | Gospel of Mani (en) |
| segle IV | Kephalaia of the Teacher (en) |
| Activitat | |
| Influències | |
El maniqueisme (en persa modern آیینِ مانی Āyīn-e Mānī) és una antiga religió dualista i gnosticista,[1] fundada pel profeta part[2] Mani (216–274 dC) a l'Imperi Sassànida,[3] durant el segle III.[4]
Molts elements de la seva doctrina deriven del zoroastrisme, del budisme, del mitraisme i dels cultes babilònics. Es va difondre a la Xina, Àsia central, Mesopotàmia, Síria, Palestina, Egipte, Àfrica, Hispània, Gàl·lia i Itàlia. Va influir altres religions dualistes i monoteistes contemporànies, com el cristianisme, l'islam, el budisme i el zoroastrisme. A Àsia va perdurar almenys fins al segle xvii.[5]
En sentit general indica qualsevol opinió o actitud que tendeix a dividir les coses en dues parts: l’una completament bona i acceptable, l’altra dolenta i rebutjable,[6] sense matisos i sense un estat intermedi.[7]
Mani també és conegut com a Mani Hayya («Mani el Vivent»), que en grec antic va esdevenir manikhaĩos, d'on procedeix el mot «maniqueu».[8]
- ↑ R. van den Broek, Wouter J. Hanegraaff Gnosis and Hermeticism from Antiquity to Modern TimesSUNY Press, 1998 ISBN 978-0-7914-3611-0 p. 37
- ↑ Yarshater, Ehsan The Cambridge History of Iran, Volume 3 (2), The Seleucid, Parthian and Sasanian Periods, Cambridge University Press, Cambridge, 1983.
- ↑ «Manichaeism». New Advent Encyclopedia. [Consulta: 4 octubre 2013].
- ↑ Boyce, Mary. Zoroastrians: Their Religious Beliefs and Practices (en anglès), 2001, p. 111. ISBN 9780415239028.
- ↑ Rlm. «maniqueisme». A: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Maniqueisme». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «maniqueu | maniquea». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «maniqueu». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 570. ISBN 9788441225169.