-2.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1944 Barbantes (Ourense) |
| Mort | 5 març 2019 (74/75 anys) Vigo (Pontevedra) |
| Formació | Universitat de Santiago de Compostel·la Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura, poesia, castellà i literatura castellana |
| Ocupació | escriptor, poeta, professor d'universitat |
| Gènere | Poesia |
| Premis | |
Manuel Vilanova (Barbantes, 1944 - Vigo, 5 de març de 2019) [1][2] va ser un poeta en gallec i en castellà.
Va estudiar filologia romànica a Santiago de Compostel·la.[3] És doctor per la Universidad Complutense amb la tesi La soledad en la poesía de Luis Cernuda. Catedràtic d'ensenyament secundari de llengua i literatura espanyoles, exerceix a Vigo.
Autor del poemari E direivos eu do mister das cobras (1980), que va ser acollit com el poemari més innovador de la lírica gallega contemporània. L'any 1985 va publicar el llibre de poemes en gallec A lenda das árbores de prata, que va rebre el Premi de la Crítica Gallega. Després d'un llarg període de producció en castellà, va tornar a la publicació en gallec amb A esmeralda branca (2006), un cançoner de més de 500 pàgines escrit en un gallec local, quasi dialectal, amb què va obtenir el Premi Nacional de la Crítica 2007.
Com a poeta és considerat com un dels que van marcar el pas de la literatura socialrealista a una preocupació més esteticista dels anys vuitanta.[4]
- ↑ «Manuel Vilanova». [Consulta: 23 gener 2022].
- ↑ Diario, Nós. «Morre o poeta Manuel Vilanova, o renovador silencioso» (en gallec). [Consulta: 23 gener 2022].
- ↑ «Manuel Vilanova». [Consulta: 23 gener 2022].
- ↑ «Manuel Vilanova | Premios da Crítica Galicia | Web oficial da Fundación Premios da Crítica Galicia» (en gallec). Arxivat de l'original el 2019-03-06. [Consulta: 23 gener 2022].