Back Marmer Afrikaans Marmor ALS Marbre AN رخام Arabic رخام ARZ Mármole AST Mərmər Azerbaijani مرمر AZB Мармур Byelorussian Мармур BE-X-OLD
|
Per a altres significats, vegeu «Marbre (metrologia)». |
|
|
Si cerqueu informació sobre un peix, vegeu Mabre. |
 | |
| Tipus | roques metamòrfiques |
|---|---|
| Causa de | marble exposure (en)   |
| Color | blanc |
| Minerals essencials | carbonats |
| Punt de descomposició | 2.442 °F (màxim) 1.517 °F (mínim) |
| Pressió de vapor | 0 mmHg (a 68 °F) |
| Solubilitat | 0,001 g/100 g (aigua, 68 °F) |
| Límit d'exposició | 5 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) 10 mg/m³ (10 h, cap valor) 15 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) |
| Massa | 100,1 |
| Epònim | Tengri |
| Referències | [1] |
El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita. És una roca ornamental d'ús històric.[2]
En la naturalesa, el marbre, es troba en aglomerats irregulars en el si de la roca cristal·lina primitiva, on forma jaciments irregulars que amb freqüència resulten ser filons, i menys sovint formant estrats (en capes). Amb freqüència apareixen d'altres minerals formant el marbre juntament a la calcita, com el grafit, la clorita, el talc, diferents tipus de mica, el quars, la pirita i algunes pedres precioses com el corindó, el granat o la zirconita. Atenint-se al concepte mineralògic, només es consideren marbres als agregats grano-vitris, formats bàsicament per carbonat de calci, , i amb traces si fa o no fa significatives de carbonat de magnesi, , (marbre dolomític).
És famós el marbre blanc de Carrara d'Itàlia. L'escultor del renaixement italià Miquel Àngel visitava les pedreres de Carrara per escollir els marbres per a les seves escultures. Un altre marbre blanc de gran qualitat i amb denominació d'origen és el de Macael (Almeria), població coneguda com la «Ciutat de l'Or Blanc» perquè les places i voreres n'estan cobertes. Aquest marbre es pot trobar, entre d'altres, al Pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada.
El seu ús com a material d'escultura privilegiat a l'època clàssica en va fer un signe d'elegància. Avui dia es fa servir per paviment i revestiments, taulells de mobles, etc.
El terme "marbre" prové del grec clàssic μάρμαρον (mármaron), de μάρμαρος (mármaros), que significa "pedra brillant", i potser del verb μαρμαίρω (marmaírō), "brillar o lluir". Després apareix la paraula llatinitzada marmor.[3] La mateixa arrel llatina ha originat l'adjectiu català marmori- òria: "que és de marbre"; i en sentit figurat: "que sembla de marbre"; o en medicina "estat marmori".[4][5]
Comercialment, i més enllà de la definició geològica, sovint s'aplica el nom "marbre" a altres varietats de pedra calcària.[6]
- ↑ «Marble» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 octubre 2016].
- ↑ «marbre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 setembre 2018].
- ↑ «mármol» (en castellà-espanyol). etimologias.dechile.net, 2023. [Consulta: 18 juliol 2023].
- ↑ «marmori- òria». Diccionari Català Wordreference; Diccionari manual de la llengua catalana Vox; Larousse Editorial, 2007. [Consulta: 18 juliol 2023].
- ↑ Foz, M.; Ramis, J. et al.. «estat marmori». Diccionari enciclopèdic de medicina, IEC, 2003. [Consulta: 18 juliol 2023].
- ↑ Rathore, S. S.; Bhandari, S. «Controlled Fracture Growth by Blasting While Protecting Damages to Remaining Rock» (en anglès). Rock Mechanics and Rock Engineering, 40, 3, 01-06-2007, pàg. 317–326. DOI: 10.1007/s00603-005-0080-5. ISSN: 1434-453X.