Marc Antoni

Per a altres significats, vegeu «Marc Antoni (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula personaMarc Antoni

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) M.Antonius M.f.M.n. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement83 aC Modifica el valor a Wikidata
Roma (antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 aC Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Alexandria (període hel·lenístic d'Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
44 aC – 44 aC
Juntament amb: Juli Cèsar
Triumvir rei publicae constituendae
43 aC – 33 aC
Moneyer (en) Tradueix
43 aC – 31 aC
Cònsol romà
34 aC – 34 aC
Juntament amb: Luci Escriboni Libó
Rei consort període hel·lenístic d'Egipte
32 aC – 30 aC
Procònsol
Mestre de cavalleria
Tribú de la plebs
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatRepública Romana Modifica el valor a Wikidata
Conflictebatalla d'Àccium
batalla de Farsàlia
Batalla de Filipos
Guerra de les Gàl·lies Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Banquet de Marc Antoni a Cleòpatra Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAntònia Híbrida la Menor (dècada del 50 aC–46 aC), divorci
Fúlvia (45 aC–40 aC), mort del cònjuge
Octàvia Menor (40 aC–32 aC), divorci
Cleòpatra VII (32 aC–30 aC), mort
Fàdia , mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
ParellaCiteris
Glafira Modifica el valor a Wikidata
FillsPtolemeu Filadelf
 () Cleòpatra VII
Antònia Menor
 () Octàvia Menor
Antònia Major
 () Octàvia Menor
Alexandre Heli
 () Cleòpatra VII
Cleòpatra Selene
 () Cleòpatra VII
Jul·lus Antoni
 () Fúlvia
Marc Antoni Antil
 () Fúlvia
Antònia de Tral·les
 () Antònia Híbrida la Menor Modifica el valor a Wikidata
ParesMarc Antoni Crètic Modifica el valor a Wikidata  i Júlia Modifica el valor a Wikidata
GermansAntonia
Gai Antoni el Jove
Luci Antoni Modifica el valor a Wikidata

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius[a] (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Va ser un important col·laborador de Juli Cèsar, com a comandant militar i administrador durant la Guerra de les Gàl·lies i la subseqüent Segona guerra civil romana. Cèsar el va nomenar administrador d'Itàlia mentre ell eliminava els seus oponents polítics a Grècia, el nord d'Àfrica i Hispània. Després de l'assassinat de Juli Cèsar, Dècim Brut va passar a la Gàl·lia Cisalpina, província que fou obtinguda per Marc Antoni per decisió del senat romà, i que Dècim Brut va refusar lliurar. Marc Antoni va perseguir i assetjar Dècim Brut fins a Mutina. A Roma Ciceró va citicar durament l'actitud de Marc Antoni i el senat va enviar els dos cònsols Aule Hirti i Gai Vibi Pansa contra ell. També hi va anar Octavi, el qual tenia motius personals contra ell a causa de l'herència de Cèsar. Els dos cònsols van morir en la batalla i poc després Marc Antoni i Octavi van fer les paus decidint fer un triumvirat juntament amb Lèpid, units pel desig de venjar els assassins de Cèsar.

Marc Antoni i Octavi perseguiren els complotats en l'assassinat i els derrotaren a Macedònia en la batalla de Filipos.[1]

Marc Antoni va assolir el govern de les províncies orientals, inclosa Egipte i el comandament de les tropes que lluitaven en les Guerres Pàrtiques. Les relacions dins d'aquesta aliança es van anar enverinant a mesura que els seus membres anhelaven més poder i però van semblar estabilitzar-se amb el matrimoni de Marc Antoni i Octàvia, la germana d'August, malgrat que mantenia una relació sentimental amb Cleòpatra. Lèpid va ser expulsat del govern l'any 36 aC i el Triumvirat es va trencar definitivament el 33 aC. Les dissensions entre Octavi i Marc Antoni van donar lloc a la Tercera guerra civil romana l'any 31 aC; Marc Antoni, aliat amb la reina Cleòpatra VII d'Egipte, va ser finalment derrotat en la batalla d'Àccium l'any 31 aC, després de la qual, a la seva tornada a Alexandria, es va suïcidar.

Després de la mort de Marc Antoni, Octavi quedava com l'únic líder de la República Romana, fet pel qual va adoptar el títol d'August i va regnar com el primer Emperador romà.


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.

  1. Rollin, Charles; Crevier, Jean Baptiste Louis. The Roman history from the foundation of Rome to the battle of Actium (en anglès). J. and P. Knapton, 1750, p.114. 

Developed by StudentB