Back Mario Vargas Llosa AN ماريو فارغاس يوسا Arabic ماريو بارجاس يوسا ARZ Mario Vargas Llosa AST Mario Vargas Llosa AVK Mario Varqas Lyosa Azerbaijani ماریو بارقاس یوسا AZB Марыа Варгас Льёса Byelorussian Марыё Варгас Льлёса BE-X-OLD Марио Варгас Льоса Bulgarian
.jpg)
Jorge Mario Pedro Vargas Llosa (Arequipa, 28 de març de 1936), més conegut com a Mario Vargas Llosa, és un novel·lista, articulista, assagista i polític peruà,[1] que compta també amb la nacionalitat espanyola des de l'any 1993. Considerat un dels més importants novel·listes i assagistes contemporanis, les seves obres han obtingut nombrosos premis, entre els quals destaquen el Nobel de Literatura de 2010, el Cervantes de 1994 —considerat com el més important en llengua espanyola—, el Príncep d'Astúries de les Lletres de 1986, el Biblioteca Breve de 1962, el Rómulo Gallegos de 1967 i el Planeta de 1993, entre altres.
Com a escriptor, va assolir la fama a la dècada de 1960 amb novel·les com La ciutat i els gossos' (1963), La casa verda (1966) i Conversa a La Catedral (1969). Va continuar escrivint prolíficament en diversos gèneres literaris, com l'assaig, l'article i el teatre. Diverses de les seves obres han estat adaptades al cinema ia la televisió. La majoria de les seves novel·les estan ambientades al Perú i exploren la seva concepció sobre la societat peruana; en canvi, a La guerra de la fi del món (1981), La festa del Boc (2000) i El somni del celta (2010), ubica les trames en altres països.
Com altres autors hispanoamericans, ha participat en política. Després de simpatitzar amb el comunisme durant la seva joventut, a partir de la dècada de 1980 es va adscriure al liberalisme. Va ser candidat a la presidència del Perú a les eleccions de 1990 per la coalició política de centredreta Front Democràtic. Va perdre l'elecció en segona volta enfront del candidat de Cambio 90, Alberto Fujimori.[2]
En 2011 va ser nomenat primer marquès de Vargas Llosa pel rei Joan Carles I d'Espanya.[3][4]
El 2021 va ser elegit membre de la'Acadèmia francesa per ocupar el seient número 18 d'aquesta institució, de la qual és el primer membre que no ha escrit obres en llengua francesa, tot i que la parla amb fluïdesa. Va afavorir tal elecció el que Vargas Llosa fos el primer escriptor de llengua no francesa al qual la prestigiosa col·lecció La Plèiade de Gallimard li ha publicat la seva obra en vida. És el segon llatinoamericà que arriba a l'acadèmia després de l'argentí Héctor Bianciotti.[5] La seva elecció no va estar absenta de polèmica, després de la publicació d'un manifest rebutjant aquest ingrés i qualificant-lo d'«error». Aquests crítics consideren Vargas Llosa com un ultra d'extrema dreta que embruta la institució.[6][7][8]
- ↑ Nobel.- Mario Vargas Llosa obtiene el Nobel de Literatura por su "cartografía del poder". Europapress.com. Consultat el 7 d'octubre de 2010.
- ↑ Gouge, Thomas. Exodus from Capitalism : the end of inflation and debt (en anglès). iUniverse, Inc, 2003, p. 363. ISBN 9780595265657. OCLC 62126709.
- ↑ Real Decreto 134/2011, de 3 de febrero Arxivat 2011-11-19 a Wayback Machine., por el que se le concede el título de marqués de Vargas Llosa; Boletín Oficial del Estado, 04.02.2011; acceso 22.12.2011
- ↑ Mario Vargas Llosa: "Jamás imaginé que me harían marqués", declaraciones al enterarse de la concesión del título nobiliario; RPP, audio y texto, 04.02.2011; acceso 22.12.2011
- ↑ Mario Vargas Llosa a la inmortalidad por su nombramiento al asiento número 18 de la Academia francesa
- ↑ Intelectuales rechazan el ingreso de Vargas Llosa en la Academia Francesa, porque es un ultraderechista y la “ensucia” Arxivat 2021-12-26 a Wayback Machine. En línea el 26 de diciembre de 2021.
- ↑ Intelectuales rechazan el ingreso de Vargas Llosa en la Academia Francesa En línea el 29 de diciembre de 2021.
- ↑ Faire entrer Mario Vargas Llosa à l’Académie française est une erreur (en francés) En línea el 29 de diciembre de 2021.