Mart | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|
Tipus | planeta interior i planeta superior | |||||
Epònim | Mart i Ares | |||||
Cos pare | Sol | |||||
Cossos fills | ||||||
Època | J2000.0 | |||||
Creació | fa 4.540 milions d'anys | |||||
Dades orbitals | ||||||
Apoàpside | 249.232.432 km | |||||
Periàpside | 206.655.215 km (arg (ω): 336,05637) | |||||
Semieix major a | 227.936.637 km i 1,52368 ua | |||||
Excentricitat e | 0,09339[1] | |||||
Període orbital P | 686,98 d[2] | |||||
Període sinòdic | 779,94 d | |||||
Velocitat orbital mitjana | 24,07 km/s | |||||
Anomalia mitjana M | 19,3564 ° | |||||
Inclinació i | 1,84969 ° ↔ eclíptica[1] 5,65 ° ↔ Equador del Sol 1,67 ° ↔ pla invariable[3] | |||||
Longitud del node ascendent Ω | 49,55954 °[1] | |||||
Característiques físiques i astromètriques | ||||||
Distància de la Terra | 54.600.000 km (perigeu) 401.000.000 km (apogeu) | |||||
Radi | mitjana: 3.389,5 km[4] línia equatorial: 3.396,19 km[4] polar: 3.396,19 km[4] | |||||
Diàmetre | 6.791,432 km[5] | |||||
Aplatament | 0,00589 | |||||
Magnitud aparent (V) | −2,94 (banda V) | |||||
Diàmetre angular | 3,5 "–25,1 "[6] | |||||
Àrea de superfície | 144.798.500 km²[7] | |||||
Massa | 641,71 Yg[8] | |||||
Volum | 163.180.000.000 km³[7] | |||||
Densitat mitjana | 3.933 g/cm³[7] | |||||
Periode de rotació | 24,6229 h[7] | |||||
Rotació sideral | 1,026 dies 24,623 h | |||||
Velocitat de rotació equatorial | 241,17 m/s | |||||
Gravetat superficial equatorial | 3,7 m/s²[7] | |||||
Velocitat d'escapament | 5,03 km/s | |||||
Obliqüitat | 25,19 ° respecte al pla orbital | |||||
Declinació (δ) | 52° 53' 11.4'' | |||||
Albedo | 0,17 (albedo geomètrica) 0,25 (albedo de Bond) | |||||
Temperatura de superfície |
| |||||
Pressió superficial | 0,636 (0,4–0,87) kPa | |||||
Composició atmosfèrica | 95,1% diòxid de carboni 2,49% nitrogen | |||||
Part de | sistema solar interior | |||||
Format per |
Mart és el quart planeta del sistema solar atenent la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri. Duu el nom del déu de la guerra romà i és conegut com el «planeta vermell» o «planeta roig» per l'efecte de l'òxid de ferro que té a la superfície, que li dona un aspecte rogenc únic entre els astres visibles a ull nu.[11] És un planeta tel·lúric amb una atmosfera tènue i un relleu que recorda els cràters d'impacte de la Lluna i les valls, els deserts i els casquets polars de la Terra.
Com que el seu període de rotació i la inclinació del seu eix de rotació respecte al pla de l'eclíptica són semblants als de la Terra, els dies i les estacions hi tenen una durada comparable. S'hi troben l'Olympus Mons, que és el volcà més gran i la muntanya més alta de tots els planetes del sistema solar, i Valles Marineris, un dels canyons més grans del sistema solar. A l'hemisferi nord, la conca boreal cobreix un 40% del planeta i podria ser el resultat d'un impacte gegant. Els seus dos satèl·lits naturals, Fobos i Deimos, tenen una mida petita i una forma irregular. És possible que es tracti d'asteroides capturats[12] de manera similar a (5261) Eureka, un troià de Mart.
Mart ha estat explorat per diverses naus espacials no tripulades. La primera nau espacial a visitar-lo fou el Mariner 4, que fou llançat per la NASA el 28 de novembre del 1964 i assolí el punt de màxima proximitat al planeta el 15 de juliol del 1965. La sonda detectà el cinturó de radiació de Mart, unes mil vegades més feble que el de la Terra, i transmeté les primeres imatges d'un altre planeta preses des de l'espai profund.
Es continuen estudiant l'habitabilitat de Mart en el passat i la possibilitat que encara albergui formes de vida avui en dia. Evidència geològica proporcionada per missions posteriors suggereix que Mart va estar cobert per aigua en algun punt de la seva història.[13] El 2005, dades de radar van revelar la presència de grans quantitats de gel d'aigua als pols[14] i en latituds mitjanes.[15][16] L'astromòbil Spirit va analitzar compostos químics que contenien molècules d'aigua el març del 2007; la sonda Phoenix va agafar una mostra de gel d'aigua directament en terreny superficial de Mart el 31 de juliol del 2008.[17]
A Mart, hi ha set naus funcionals: cinc en òrbita –Mars Odyssey, Mars Express, Mars Reconnaissance Orbiter, MAVEN i Mars Orbiter Mission– i dues a la superfície –Curiosity i Perseverance. També hi ha naus ja no funcionals com Spirit, Phoenix i Opportunity. Observacions del Mars Reconnaissance Orbiter han revelat possible aigua en moviment durant els mesos més càlids de Mart.[18] El 2014, l'astromòbil Curiosity de la NASA va descobrir que el sòl marcià conté entre un 1,5% i un 3% d'aigua per massa (però no fàcilment accessible, ja que està combinada amb altres compostos).[19]
Mart es pot veure fàcilment des de la Terra a ull nu, amb el seu color vermellós característic. La seva magnitud aparent pot arribar a −3.0,[20] tan sols superada per Júpiter, Venus, la Lluna i el Sol. Els telescopis òptics des de la superfície poden arribar a resoldre característiques de fins a 300 km quan la Terra i Mart estan més a prop.[21]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades marswater
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades specials1
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades jsg.utexas.edu
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades esa050221
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades spacecraft1
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades NASA – NASA Spacecraft Data Suggest Water Flowing on Mars
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Guardian
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades MallamaSky
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades usra