Per a altres significats, vegeu «La Masia (desambiguació)». |
Una masia és l'edifici central d'un mas, dins una explotació agrícola solitaria o allunyada del nucli d'un poble. Cal distingir entre masia, en referència a l'edifici o construcció principal, i mas, que és el conjunt de casa, terres de conreu i boscos d'una propietat.[1] No obstant també s'empra el terme mas per referir-se a una masia. El mas i la masia integren una unitat d'explotació agrària.[2]
El terme masia és derivat de mas que prové del llatí mansus: «lloc de residència», derivat del veb manere «restar, romandre».[3]
La masia és un edifici gran i aïllat amb terres pròpies o adscrites al voltant, generalment de dues o tres plantes i amb teulada de dos vessants, tot i que poden ser construccions més complexes i allotjar diferents estances adossades a l'edifici principal destinat a habitatge. Sovint el pis superior (golfa) es fa servir com a graner o assecador. Depenent del lloc, hi ha tipologies de masia adaptades als tipus de conreu o ramaderia de l'àrea geogràfica concreta: masies cerealistes a l'Empordà, ramaderes al Lluçanès, vitícoles al Penedès i hortícoles al delta del Llobregat.[4]
Les masies presenten una gran diversitat de formes. L'estructura i la grandària varien d'acord amb el medi físic on es troben i segons l'època constructiva, l'estatus dels seus propietaris, l'activitat productiva a què es dediquen i les transformacions que han sofert al llarg dels anys.[5]
L'origen històric i econòmic de masies i masos es remunta al mansus del període carolingi a la Catalunya Vella, que va consolidar una estructura econòmica familiar sòlida que és transmesa per herència que tenia com a base les terres com a suport principal de la subsistència. Això va produir la inversió i el conreu variat de productes i l'aprofitament combinat dels recursos de l'agricultura i la ramaderia.[6]