| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Maurice Louis Frederich Émile Caveing  9 juny 1923 4t arrondissement de Lió (França) |
| Mort | 6 setembre 2019 (96 anys) 13è districte de París (França) |
| Formació | École Normale Supérieure (1944–) |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, historiador de les matemàtiques |
| Ocupador | Universitat de París X Nanterre |
| Membre de | |
Maurice Caveing (4t arrondissement de Lió, 9 de juny de 1923 - 13è districte de París, 6 de setembre de 2019)[1] va ser un historiador de les matemàtiques francès especialitzat en la història de les matemàtiques a l'Antiguitat, des de Mesopotàmia i l'Antic Egipte a l'Antiga Grècia.
En els seus escrits epistemològics intenta demostrar com, a través dels seus esforços, els homes han construït la matemàtica en el seu context social i cultural. El seu procés de pensament el fa apropar-se al positivisme i l'humanisme.[2]
Entre els seus treballs més destacats hi ha la seva extensa tesi doctoral, anomenada La constitution du type mathématique de l'idéalité dans la pensée grecque (1982) constava d'una primera part sobre els antecedents en civilitzacions veïnes. Aquesta part va engendrar posteriorment un estudi molt complet, que ha titulat Essai sur le savoir mathématique dans la Mésopotamie et l'Égypte anciennes. També destaca entre els seus escrits una introducció general als Elements d'Euclides.
Ja retirat professionalment, ha treballat a Lilla la major part de la seva vida laboral.
- ↑ La figure et le nombre (Presses du Septentrion)
- ↑ Mlika, Hamdi. Dogma. La contribution de Maurice Caveing dans la mise au jour de l'universalisme omniculturel des mathematiques (en francès), juny 2007.