Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 agost 1874 Múnic (Alemanya) |
Mort | 19 maig 1928 (53 anys) Frankfurt del Main (Alemanya) |
Sepultura | Cementiri Sud de Colònia, 18 |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Múnic Universitat de Jena Universitat Humboldt de Berlín |
Activitat | |
Camp de treball | Fenomenologia |
Lloc de treball | Colònia Múnic |
Ocupació | filòsof, sociòleg, professor d'universitat, antropòleg, axiologia |
Ocupador | Universitat de Múnic Universitat de Jena Universitat de Göttingen Universitat de Colònia |
Alumnes | Carlos Astrada |
Influències | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Hermann Rudolf Bäcker |
Família | |
Cònjuge | Märit Scheler |
Fills | Max Scheler |
Max Scheler (Múnic, Baviera, 22 d'agost del 1874 - Frankfurt del Main, 19 de maig 1928) fou un filòsof social i religiós alemany.[1][2]
Fou professor a les universitats de Jena, Múnic, i Colònia des del 1919. Era deixeble de Rudolf Eucken; simpatitzà aviat amb les teories vitalistes de Henri Bergson i després d'Edmund Husserl, i es convertí en el primer defensor de la fenomenologia.
Retornà al protestantisme, que havia abandonat pel catolicisme, evolució que deixà empremta en el seu pensament, dominat per l'intent d'entroncar l'idealisme platonitzant de la fenomenologia husserliana amb la tradició afectiva de pensadors cristians com sant Agustí i Blaise Pascal. Coincideix amb Immanuel Kant en la importància del coneixement a priori, però a més del món de les essències (com diu Edmund Husserl), admet el món dels valors (estètics, jurídics, religiosos, gnoseològics, etc.), tan objectiu com aquell i que obliga l'ésser humà a "realitzar-los" en els seus actes —que així adquireixen el valor "moral"—, fent al mateix temps que l'individu passi a ser pròpiament una persona.
Aquests valors s'organitzen com a pols oposats al voltant de certes categories morals: allò sagrat, els valors intel·lectuals (bellesa, veritat i justícia, seguint les idees supremes platòniques), la noblesa, la utilitat i el plaer. Aquests valors s'ordenen jeràrquicament (i n'és el plaer l'inferior) i, davant d'una tria, la persona s'ha d'inclinar pel valor positiu i superior.