Tipus | llengua i llengua viva |
---|---|
Ús | |
Parlants | 60.093 (2000) |
Parlants nadius | 39.000 (2020 ) |
Autòcton de | Sinaloa, Sonora |
Estat | Mèxic |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües uto-asteques llengües cahitiques | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
Codis | |
ISO 639-3 | mfy |
Glottolog | mayo1264 |
Ethnologue | mfy |
UNESCO | 1490 |
IETF | mfy |
Endangered languages | 4644 |
El mayo o yorem-nokki és una llengua taracahita de la família lingüística uto-asteca parlada per prop de 60.000 persones que habiten principalment en els estats mexicans de Sinaloa i Sonora. Aquest grup de persones correspon al grup indígena mayos, que no ha de confondre's amb els maies que habiten al sud-est de Mèxic. Segons la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas vigent a Mèxic, és una de les seixanta-tres llengües nacionals, juntament amb l'espanyol i altres llengües indígenes que encara es parlen al país.
És una llengua summament semblada a la dels seus veïns del nord, els yaquis, 90% d'intel·ligibilitat mútua.[1] De fet, la distinció entre les llengües yaqui i mayo és més d'ordre polític o ètnic que lingüístic, i en algunes ocasions les hi considera com una mateixa llengua, anomenada llengua cahita. A aquest grup (cáhita) va pertànyer la llengua ópata, extingida des de mitjan segle xx.
La comunitat lingüística dels mayos és una de les que presenta menor índex de monolingüisme a Mèxic, amb menys de l'1% de la seva comunitat com a parlants exclusius de l'idioma mayo.