Mecanisme de flux d'aire

A la fonètica, el flux d'aire és el mètode pel qual es crea una corrent d'aire al tracte vocal. Junt amb la fonació i l'articulació, és un dels tres components principals de la producció de la parla. El mecanisme de flux d'aire és obligatori per a la producció del so i constitueix la primera part d'aquest procés, que s'anomena iniciació.

L'òrgan que gener el flux d'aire s'anomenta l'iniciador i hi ha tres iniciadors que s'usen a les llengües humanes parlades:

• el diafragma junta amb les costelles i els pulmons (mecanisme pulmonar),
• la glotis (mecanisme glotàlic), i
• la llengua (mecanisme lingual o velar).

Tot i que no es fa servir a cap llengua, les galtes poden usar-se per generar flux d'aire (mecanisme bucal, que es denota per {ↀ} als Símbols de Qualitat de Veu, SQV). Vegeu parla bucal.

Després d'una laringectomia, l'esòfag pot usar-se com a iniciador (denotat per {Œ} per a la parla simple esofàgica i {Ю} per a parla tràquea-esofàgica al SQV). Vegeu parla esofàgica.^[1]

Les consonants percussives es produeixen sense cap mecanisme de flux d'aire.^[2]