Medalla de l'Aviador

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Medalla de l'Aviador

Tipus	distinció al coratge condecoració militar
Vigència	6 juliol 1960  -
Rang	↑  Creu dels Vols Distingits ↓  Estrella de Bronze
Estat	Estats Units d'Amèrica

La Medalla de l'Aviador (anglès: Airman's Medal) és una condecoració dels Estats Units creada el 6 de juliol de 1960 per Dwight David Eisenhower. Se situa entre la Creu dels Vols Distingits i l'Estrella de Bronze; i és equivalent a les medalles del Soldat, de la Marina i del Cos de Marines i dels Guardacostes

És atorgada a qualsevol membre de les Forces Armades dels Estats Units o d'una nació amiga qui, mentre servia en qualsevol destinació amb les Forces Aèries dels Estats Units es distingís per un acte heroic, normalment a risc voluntari de la seva pròpia vida, però sense intervenir en combat.

La Medalla de l'Aviador deriva de l'Acta del Congrés que creà la Medalla del Soldat (Llei Pública del 69è Congrés, del 2 de juliol de 1926); modificada per la Llei Pública 86-593 (aprovada al 86è Congrés del 6 de juliol de 1960), mitjançant la qual es permetia a la Força Aèria presentar una versió pròpia de la Medalla del Soldat, que seria coneguda com a "Medalla de l'Aviador".

Va ser dissenyada i esculpida per Thomas Hudson Jones, de l'Institut d'Heràldica. La Medalla de l'Aviador és única pel fet que no segueix la forma octogonal de les seves equivalents (contravenint el costum que les medalles segueixin un mateix patró, per no ser confoses amb les medalles de campanya o de servei). El motiu és que en un inici el disseny va ser aprovat per ser usat com a Medalla del Servei Distingit a la Força Aèria.