Medicina intensiva

La medicina intensiva és una especialitat mèdica que es dedica a subministrar suport vital o suport als sistemes orgànics en aquells pacients que són malalts crítics. Aquests pacients normalment també requereixen monitoratge intensiu.

Els malalts crítics, en general també necessiten suport per la inestabilitat hemodinàmica (hipotensió arterial), pel conducte aeri o pel compromís respiratori i/o pel fracàs renal, i tot sovint pels tres. Els pacients admesos a les unitats de cures intensives (UCI), també anomenades unitats de vigilància intensiva (UVI), que no requereixen suport per l'anterior, generalment són admesos per tal de dur a terme el monitoratge intensiu/invasor habitual després de la cirurgia major.

Les cures intensives generalment només s'oferixen als pacients la condició dels quals sigui potencialment reversible i que tinguin possibilitat de sobreviure amb l'ajuda de la vigilància intensiva. Ja que els malalts crítics són propers a la mort, el resultat d'aquesta intervenció és difícil de predir. En conseqüència, moren encara molts pacients en la unitat de cures intensives. Un requisit previ a l'admissió en una unitat de vigilància intensiva és que la condició subjacent pugui ser superada. Per tant, el tractament intensiu només s'utilitza per a guanyar temps amb la finalitat de què l'aflicció aguda pugui ser resolta.

Alguns estudis mèdics suggereixen una relació entre el volum de la unitat de cures intensives (UCI) i la qualitat de la cura del malalt crític ventilat mecànicament.^[1] Després d'ajustar els factors: severitat de la malaltia, variables demogràfiques, i característiques de les UCIs (incloent-hi personal intensivista), un volum de l'UCI més gran va anar perceptiblement associat a índexs més baixos de mortalitat a l'UCI i a l'hospital.