Meitneri
|
109Mt
|
|
Aspecte
|
Desconegut
|
Propietats generals
|
Nom, símbol, nombre
|
Meitneri, Mt, 109
|
Categoria d'elements
|
Desconeguda (però probablament un metall de transició[1][2])
|
Grup, període, bloc
|
9, 7, d
|
Pes atòmic estàndard
|
[278]
|
Configuració electrònica
|
[Rn] 5f14 6d7 7s2 (calculat)[1][3] 2, 8, 18, 32, 32, 15, 2 (predit)
|
Propietats físiques
|
Fase
|
Sòlid (predit[2])
|
Densitat (prop de la t. a.)
|
37,4 (predit)[1] g·cm−3
|
Propietats atòmiques
|
Estats d'oxidació
|
9, 8, 6, 4, 3, 1 (predit)[1][4][5][6]
|
Energies d'ionització (més)
|
1a: 800,8 (estimat)[1] kJ·mol−1
|
2a: 1.823,6 (estimat)[1] kJ·mol−1
|
3a: 2.904,2 (estimat)[1] kJ·mol−1
|
Radi atòmic
|
128 (predit)[1][6] pm
|
Radi covalent
|
129 (estimat)[7] pm
|
Miscel·lània
|
Estructura cristal·lina
|
Cúbica centrada en la cara (predit)[2]
|
Ordenació magnètica
|
Paramagnètic (predit)[8]
|
Nombre CAS
|
54038-01-6
|
Isòtops més estables
|
Article principal: Isòtops del meitneri
|
Iso
|
AN
|
Semivida
|
MD
|
ED (MeV)
|
PD
|
278Mt
|
sin
|
7,6 s
|
α
|
9,6
|
274Bh
|
276Mt
|
sin
|
0,72 s
|
α
|
9,71
|
272Bh
|
274Mt
|
sin
|
0,44 s
|
α
|
9,76
|
270Bh
|
270mMt ?
|
sin
|
1,1 s
|
α
|
|
266Bh
|
Només s'inclouen els isòtops de semivida superior a 0,1 segons
|
|
El meitneri és un element químic sintètic el símbol del qual és Mt i el seu nombre atòmic és 109. Forma part del 7è període de la taula periòdica i del grup 9. És un metall de transició. Cap dels seus isòtops té un període de semidesintegració superior a 8 s[9] i es desintegra per emissió de partícules alfa en nuclis de bohri. El seu nom fa honor a la física austríaca Lise Meitner, codescobridora de la fissió nuclear, essent l'únic element químic amb un nom en honor d'una dona científica.
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a edició. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Östlin, A.; Vitos, L. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals». Physical Review B, 84, 11, 2011. Bibcode: 2011PhRvB..84k3104O. DOI: 10.1103/PhysRevB.84.113104.
- ↑ Thierfelder, C.; Schwerdtfeger, P.; Heßberger, F. P.; Hofmann, S. «Dirac-Hartree-Fock studies of X-ray transitions in meitnerium». The European Physical Journal A, 36, 2, 2008, pàg. 227. Bibcode: 2008EPJA...36..227T. DOI: 10.1140/epja/i2008-10584-7.
- ↑ Ionova, G. V.; Ionova, I. S.; Mikhalko, V. K.; Gerasimova, G. A.; Kostrubov, Yu. N.; Suraeva, N. I. «Halides of Tetravalent Transactinides (Rf, Db, Sg, Bh, Hs, Mt, 110th Element): Physicochemical Properties». Russian Journal of Coordination Chemistry, 30, 5, 2004, pàg. 352. DOI: 10.1023/B:RUCO.0000026006.39497.82.
- ↑ Himmel, Daniel; Knapp, Carsten; Patzschke, Michael; Riedel, Sebastian «How Far Can We Go? Quantum-Chemical Investigations of Oxidation State +IX». ChemPhysChem, 11, 4, 2010, pàg. 865–9. DOI: 10.1002/cphc.200900910. PMID: 20127784.
- ↑ 6,0 6,1 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
- ↑ Chemical Data. Meitnerium - Mt, Royal Chemical Society
- ↑ Saito, Shiro L. «Hartree–Fock–Roothaan energies and expectation values for the neutral atoms He to Uuo: The B-spline expansion method». Atomic Data and Nuclear Data Tables, 95, 6, 2009, pàg. 836. Bibcode: 2009ADNDT..95..836S. DOI: 10.1016/j.adt.2009.06.001.
- ↑ Münzenberg, G.; Armbruster, P.; Heßberger, F. P.; Hofmann, S.; Poppensieker, K.; Reisdorf, W.; Schneider, J. H. R.; Schneider, W. F. W.; Schmidt, K.-H. «Observación de una desintegración α correlacionada en la reacción 58Fe on 209Bi→267109». Zeitschrift für Physik A, vol. 309, 1, 1982, pàg. 89. Bibcode: 1982ZPhyA.309...89M. DOI: 10.1007/BF01420157.