Melanina

La melanina és un component present en plantes, animals i protists, on actua principalment com un pigment. Els pigments són derivats de l'aminoàcid tirosina. Moltes de les melanines són sals insolubles i mostren afinitat amb l'aigua. La forma més comuna de melanina biològica és l'eumelanina, un polímer d'àcid carboxílic dihidroxindol de color marró–negre i les seves formes reduïdes. Una altra forma comuna de la melanina és la feomelanina, unitats del polímer de benzotiazina de color vermell–marró responsables del cabell pèl-roig i les pigues. La presència de melanina en el regne dels bacteris és un tema de debat actual en el camp de la recerca. La producció creixent de melanina en la pell humana s'anomena melanogènesi. Està estimulada pels danys del DNA produïts per les radiacions ultraviolades,^[1] que condueix a un desenvolupament retardat del bronzejat. Aquest bronzejat basat a la melanogènesi tarda més temps en desenvolupar-se però, en canvi, és de més durada.^[2]

Les propietats fotoquímiques de la melanina fan que sigui un excel·lent fotoprotector. Absorbeix les radiacions ultraviolades que produeixen danys i transforma l'energia en quantitats inofensives de calor a través del procés anomenat “conversió ultraràpida interna”. Aquesta propietat permet a la melanina dissipar més del 99,9% de les radiacions UV absorbides com a calor^[3] i això manté la generació de radicals lliures en un mínim. Això prevé dels danys indirectes de l'ADN, responsables de la formació del melanoma maligne.