Nom original | (zh) 孟子 |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (zh) 孟轲 372 aC Zou (Dinastia Zhou) |
Mort | 289 aC (82/83 anys) |
Religió | Confucianisme |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia |
Ocupació | filòsof, escriptor |
Professors | Zisi |
Influències | |
Família | |
Pares | Meng Ji i Meng Mu |
Mengzi (xinès: 孟子; pinyin: Mèng Zǐ; Wade-Giles: Meng Tzu, Mestre Meng), conegut a Occident com a Menci, va ser un filòsof xinès considerat el confucianista més important després del mateix Confuci.[1][2][3] Va néixer vora l'any 371 aC a l'estat de Zou o Zoucheng, a la província de Shandong, proper al lloc de naixement de Confuci, i va morir a Lu (Shandong) vora l'any 289 aC. També se'l coneix amb el seu nom de naixement Meng Ke o Ko.
Vivint durant el període dels Estats Combatents, es diu que va passar gran part de la seva vida viatjant pels estats oferint consells a diferents governants. Les converses amb aquests governants constitueixen la base del Mencius, que més tard seria canonitzat com un clàssic confucià.
Un principi principal de la seva obra és que la naturalesa humana és justa i humana. Les respostes dels ciutadans a les polítiques dels governants encarnen aquest principi, i un estat amb polítiques justes i humanes prosperarà per naturalesa. Aleshores, els ciutadans, lliures de les bones regles, dedicaran temps a tenir cura de les seves dones, germans, ancians i fills, i seran educats amb ritus i, naturalment, esdevindran millors ciutadans. Això el va posar en desacord amb el seu contemporani proper, Xunzi, que creia que la naturalesa humana és dolenta per naixement.[4]
Va difondre una ètica social basada en la benevolència i en la rectitud, defugint l'excessiu utilitarisme de Confuci; va insistir en el paper de la formació en la conducta moral i va acostar el concepte del junzi com a persona ideal a l'experiència mística de la il·luminació. La seva insistència en la pietat filial (xiao), que preconitzava tenir un fill mascle per a continuar els sacrificis als avantpassats, ha influït molt en el concepte de la família que prioritza més els nens que les nenes.