Back Mendelevium Afrikaans ሜንደሊቭየም Amharic मेण्डेलीवियम ANP مندليفيوم Arabic مينديلييڤيوم ARY مندليفيوم ARZ Mendeleviu AST Mendelevium Azerbaijani Méndelevium BAN Мендзялевій Byelorussian

Mendelevi

Mendelevi
101Md
fermi ← mendelevi → nobeli
Tm
↑
Md
↓
(Upt)
Aspecte
Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Mendelevi, Md, 101
Categoria d'elements Actínids
Grup, període, bloc n/d, 7, f
Pes atòmic estàndard (258)
Configuració electrònica [Rn] 5f13 7s2
2, 8, 18, 32, 31, 8, 2
Configuració electrònica de Mendelevi
Propietats físiques
Fase Sòlid ((predit))
Punt de fusió 1.100 K, 827 °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 2, 3
Electronegativitat 1,3 (escala de Pauling)
Energia d'ionització 1a: 635 kJ·mol−1
Miscel·lània
Ordenació magnètica Sense dades
Nombre CAS 7440-11-1
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del mendelevi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
257Md sin 5,52 h ε 0,406 257Fm
α 7,558 253Es
FE - -
258Md sin 51,5 d ε 1,230 258Fm
260Md sin 31,8 d SF - -
α 7,000 256Es
ε - 260Fm
β− 1,000 260No

El mendelevi és un element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és Md (anteriorment Mv) i el seu nombre atòmic és 101.[1] Pertany a la sèrie dels actinoides en el període 7è de la taula periòdica.[2] Fou sintetitzat per A. Ghiorso, B.G. Harvey, G.R. Choppin, S.G. Thomson i G.T. Seaborg el 1955 mitjançant el bombardeig amb partícules α d'una mostra d'einsteini 253 emprant el ciclotró del Laboratori Nacional Lawrence Berkeley, aleshores Laboratori de Radiació, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley.[3] Fou nomenat en honor al químic rus Dmitri Mendeléiev, descobridor de la llei periòdica i autor de la primera taula periòdica.[4] No té aplicacions pràctiques per culpa de la seva perillositat i per la dificultat d'obtenir-lo.

  1. ↑ Alburger, D. E.; Perlman, I.; Rasmussen, J. O.; Hyde, Earl K.; Seaborg, Glenn T. Kernreaktionen III / Nuclear Reactions III (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012-12-06, p. 285. ISBN 978-3-642-45878-1. 
  2. ↑ Chemical Elements (en anglès). PediaPress, p. 704. 
  3. ↑ Alburger, D. E.; Perlman, I.; Rasmussen, J. O.; Hyde, Earl K.; Seaborg, Glenn T. Kernreaktionen III / Nuclear Reactions III (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012-12-06, p. 285. ISBN 978-3-642-45878-1. 
  4. ↑ HUB, DIWAKAR EDUCATION. CSIR NET Chemical Science (Chemistry) [Question Bank Chapter Wise Question Answer of All Units 4000 +[MCQ] As Per updated Syllabus: Based on Inorganic Chemistry ,Organic Chemistry & Physical Chemistry (As Per Syllabus)] (en anglès). Diwakar Education Hub, 2021-10-25, p. 120. 

Developed by StudentB